GALLINES, OQUES I COLOMS
         
         
 
LES VAQUES
LES OVELLES
LES CABRES
ELS CAVALLS
ELS ASES
ELS GOSSOS
LES AUS
 
 COLOM DE VOL CATALÀ

El Colom de Vol Català és petit (230-315 g), malgrat que aparenta ser més gran pel seu pit ample i arrodonit. Té un posat esvelt. El seu cap és petit i lleugerament quadrat, sense arestes (“cap en avellana”). De caràcter tranquil i mans, però alhora molt despert i sempre alerta al més mínim moviment. La raça té una gran habilitat per al vol tant solitari com en grup —tot i que prefereix viure en grup—. Això fa que se l’inclogui en el grup de coloms de vol. Aquesta raça té un vol en estol fort, fent tombs i girs amb harmonia i sense sotragades, especialment quan és adult. Té un alt sentit de l’orientació. Bona criadora, es cria en grup per afavorir el coneixement entre exemplars a l’hora del vol. El Colom de Vol Català és un colom seleccionat per al vol en estol i pel disseny del seu plomatge.

El plomatge és molt variat. Hom diu que hi pot haver més d’un miler de patrons, puix que a més dels colors bàsics (i n’hi ha més de 150 varietats) es dóna la combinació en patrons diferents. S’admet qualsevol combinació mentre sigui net, brillant, i ben determinat per tot el cos. Els diferents plomatges es divideixen en tres grans grups, segons l’abundor i distribució del color blanc: a) Blancatxos: blanc de base i zones acolorides (p.e. “girat”, “cap i cua”, “xapat”, “mascarat”, etc.), b) Acolorits o propis: sobre un color de base es combinen altres colors, patrons i zones (p.e. “cap de frare”, “enter”, “culiblanc”, “mongí”, etc.), c) Ulls de maduixa: que poden ser propis, ales o cua.

El Colom de Vol Català té un origen molt antic; es considera que aquests coloms van arribar al Llevant peninsular amb els àrabs, al segle VIII. S’ha trobat una de les varietats més emblemàtiques d’aquest colom representada en un gravat del segle XIII; es tractaria de la varietat Girat, o colom de la Creu. Les primeres referències documentals les trobem el 1613, quan Gerónimo Cortés descriu els colors d’algunes varietats. Aquest colom és el que, en temps passats, va tenir més èxit i difusió en els Països Catalans. A través dels segles i mitjançant encreuaments amb altres races de vol, es varen anar obtenint una immensa varietat i gamma de colors. No obstant, en els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola, i per tot un seguit de diferents motius, ratllà en el llindar de l’extinció. A partir del 1990 s’inicià un procés de recuperació i promoció, que s’ha vist recompensat, actualment, amb la consolidació d’alguns dels dissenys més típics, com ara: l’Enter, el Cap de Frare, el Mongí, el Girat, el Cap i Cua, etc., entre altres. De forma històrica s’ha localitzat a Catalunya, Llevant, Balears i el sud de França. A l’actualitat també podem trobar exemplars a Alemanya i Holanda.

Malgrat tot, avui dia són poques les varietats que es veuen en les exposicions, i a més presenten petites diferències de grandària i forma causades per la desaparició de la major part de la població de coloms de vol, pel poc coneixement de la raça i per la poca comunicació entre els criadors. No obstant es poden veure anualment a: l’”Exposició Internacional d’Aus Ciutat de Valls” a Valls (Tarragona), que se celebra el tercer cap de setmana de gener; així com, en la trobada anual itinerant del Club Català de Coloms de Races Autòctones; i en l’exposició d’aus de Consell (Mallorca). Institucions que s’ocupen de la raça són: l’Associació de Criadors d'Aus "El Francolí" i el Club del Colom de Vol Català.

 ENLLAÇOS D'INTERÈS

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: novembre 2018