A
Catalunya tenim un gos de pastor o “can
d’aturar”; el Gos d’Atura
Català amb les seves dues varietats:
la de Pèl Llarg i la de Pèl
Curt, aquest darrer també anomenat
Cerdà. Una altra variant, amb una identitat
més o menys pròpia, seria el
Gos d’Atura de Cerdanya, tant de pèl
llarg com curt, però lleugerament més
gran i robust que el Català. I tampoc
ens hem d’oblidar del Gos d’Atura
Aranès, llur origen més probable
ben bé podria estar en el “Berger
des Pyrénées” de
pèl llarg.
El
Gos d’Atura, auxiliar imprescindible
dels pastors actuals, és un típic
gos de pastor: rústec, frugal, fidel,
obedient, resistent, bordador, vigorós
i reservat. És un animal de grandària
mitjana, amb un gran ventall de colors de
pelatge, essent el més característic
el de color canyella, en les seves diferents
gammes. S’adapta perfectament a diferents
situacions; des de la comoditat d’una
vivenda, a les extremes condicions climatològiques
de l’alta muntanya, i això el
fa ésser un perfecte company de jocs
o un excel•lent conductor de ramats.
Iniciats
l’any 1948 a Ribes de Freser (Ripollès),
però havent tingut el seu major auge
a la dècada dels 80, els “Concursos
de Treball de Gossos de Pastor”, que
es realitzen anualment, de forma oficial,
en sis localitats catalanes, han donat a conèixer
al gran públic aquesta raça
autòctona del nostre país. Tampoc
hem d’oblidar, en el coneixement i promoció
de la raça, els diferents concursos
morfològics i de bellesa que es realitzen,
de forma sistemàtica, en diferents
poblacions de Catalunya.
|