A Catalunya tenim un gos de pastor o “can d’aturar”; el Gos d’Atura Català amb les seves dues varietats: la de Pèl Llarg i la de Pèl Curt, aquest darrer també anomenat Cerdà. Una altra variant, amb una identitat més o menys pròpia, seria el Gos d’Atura de Cerdanya, tant de pèl llarg com curt, però lleugerament més gran i robust que el Català. I tampoc ens hem d’oblidar del Gos d’Atura Aranès, llur origen més probable ben bé podria estar en el “Berger des Pyrénées” de pèl llarg.

El Gos d’Atura, auxiliar imprescindible dels pastors actuals, és un típic gos de pastor: rústec, frugal, fidel, obedient, resistent, bordador, vigorós i reservat. És un animal de grandària mitjana, amb un gran ventall de colors de pelatge, essent el més característic el de color canyella, en les seves diferents gammes. S’adapta perfectament a diferents situacions; des de la comoditat d’una vivenda, a les extremes condicions climatològiques de l’alta muntanya, i això el fa ésser un perfecte company de jocs o un excel•lent conductor de ramats.

Iniciats l’any 1948 a Ribes de Freser (Ripollès), però havent tingut el seu major auge a la dècada dels 80, els “Concursos de Treball de Gossos de Pastor”, que es realitzen anualment, de forma oficial, en sis localitats catalanes, han donat a conèixer al gran públic aquesta raça autòctona del nostre país. Tampoc hem d’oblidar, en el coneixement i promoció de la raça, els diferents concursos morfològics i de bellesa que es realitzen, de forma sistemàtica, en diferents poblacions de Catalunya.