Aquesta és la història de la recuperació d'una raça.

Fins ben entrat el s.XIX l'espècie caprina va tenir un paper molt important en l'economia dels nuclis rurals de Catalunya, proporcionant carn, llet i cuir, sent considerada com la "vaca del pobre".

L'estudi de les poblacions autòctones de cabres resulta complex, ja que les actuals races són el resultat de la interacció de diferents troncs racials que s'han encreuat entre si al llarg de la història.

Però fins a meitat del s.XX va existir aquesta població –perfectament documentada– per les comarques interiors de Catalunya, declinant, a partir d’aleshores, fins a la seva suposada extinció. Parés et al. (2005) en el llibre “Catalans de Pèl i Ploma -Races domèstiques autòctones de Catalunya”, la donaven per extingida.

No obstant això, l’any 2005, se’n localitza un petit nucli, de no més de 50 exemplars, en el poblet de Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà, Lleida), i l’enginyer agrònom Santiago Álvarez inicia una tasca de documentació amb vistes al seu rescat i recuperació.

Les tasques realitzades durant aquests anys han estat intenses, des que l’any 2010 es proposa el seu rescat per diferents institucions, arribant a dia d’avui a disposar d’una població perfectament controlada, sota l’empara de l’entitat creada el 2014 “Associació de Pastors de la Cabra Catalana”.