Criada en estat semisalvatge, en el Parc Natural del Massís de l’Albera, a cavall de l’Alt Empordà i el Vallespir, és troba el reduït nombre d’exemplars d’aquesta petita raça bovina. N'hi ha dues varietats, l’anomenada Fagina i la Negra, i entre les dues no arriben actualment a 300 individus, encara que predominen més els animals fagins que no pas els negres. Rústega i primitiva, molt resistent al fred però força sensible a la calor, s’alimenta tot l’any, en pasturatge extensiu, de la vegetació existent a la zona, sobretot dels fruits i brots tendres del faig, del qual pren el nom la varietat Fagina, coneguda a la Catalunya del Nord com a “Massanaise”, topònim derivat del riu Massana. El seu caràcter és esquerp i poc manejable, ja que el contacte que té amb l’home és mínim. Aquest es produeix un cop l’any, en l’esquellada, on es recullen tots els animals amb la finalitat principal de recuperar i retirar els vedells per a l’engreix. Pel que respecta a la morfologia, i en el conjunt de tota la població, el grau de variabilitat és bastant elevat, principalment a causa dels diferents encreuaments amb races d’aptitud càrnia.

L’Alberesa fou descrita per primera vegada l’any 1957 per Lluís Mascort, que publica la primera tesi doctoral sobre aquestes vaques. No obstant, el francès Durand, l’any 1868, ja citava l’existència d’una raça originària de la Serra de l’Albera. Es troba lògicament en perill d’extinció, i així consta en el banc de dades de la FAO (DAD-IS, Roma).