Pel que fa referència a les seves produccions, i sent realistes, aquestes les podem considerar gairebé nul•les. Les vaques no fan llet, i la seva aptitud càrnia és bastant dolenta. Però s’ha de destacar la gran capacitat que tenen per a desbrossar els boscos, amb el consegüent manteniment del paisatge i dificultant per tant, en gran mesura, la presentació i propagació d’incendis forestals a la zona.

La raça no és gens precoç; les vaques no arriben a l’edat reproductora fins als 3-4 anys, realitzant normalment un part cada dos anys. Es cobreixen per munta natural, donant la vaca la llet justa per alimentar el vedell.

Els animals en puresa, destinats a la producció càrnia, tenen uns rendiments a la canal molt baixos, de l’ordre del 35 al 40%, el que fa, que es recorri a l’encreuament amb altres races millorades, elevant aquest al 52-54%. D’aquesta manera, els vedells mascles, engreixats amb pinso comercial i palla, poden arribar a assolir, als 18 mesos d’edat, un pes en canal de 220 quilos.

La situació de la raça és crítica. El reduït nombre d’efectius i l’existència, a dia d’avui, d’un únic criador dels mateixos, fa que la seva supervivència no estigui gens garantida. En pocs anys s’ha passat de garantir la seva criança per part d’un total de sis ramaders, que gestionaven un global de 900 caps, a un de sol amb només 300, i amb un elevat percentatge d’encreuats. Encara que productivament deixa molt que desitjar, l’interès d’aquesta població com a patrimoni genètic i cultural, turístic, i medi-ambiental, hauria d’ésser argument o raó suficient per a garantir la seva existència.

Segons els barems de la FAO, la població pertany a la categoria de “raça en imminent perill d’extinció” i ens indica la necessitat d’endegar un programa de conservació a la major brevetat possible. I com a mesura més urgent, incrementar la població fins a un cens mínim de 400 vaques i uns 15 toros per a mantenir la taxa de consanguinitat generacional per sota de l’1%. Recentment s’ha signat un conveni de col•laboració entre el DARP (Generalitat de Catalunya) i la UAB (Facultat de Veterinària de Barcelona) per a la posta en marxa d’un Programa de Conservació en aquesta raça.