Ubicada
de forma majoritària al Pirineu lleidatà,
aquesta “raça serrana”
de color blanc i pigmentació centrífuga
característica, resistent i activa,
amb unes aptituds maternals molt desenvolupades
que li permeten criar de forma òptima
un corder o xai “ternasco” d’excel•lent
qualitat, està catalogada actualment
en perill d’extinció, havent
vist davallar els seus efectius, de forma
dramàtica, sobretot a partir de la
dècada dels 60, però lluitant
productivament, encara, per la seva supervivència.
És
molt rústega i una gran caminadora,
amb una capacitat de pastoreig molt desenvolupat
que li permet aprofitar de forma òptima
les pastures fibroses, fins i tot sota la
neu. El morro petit li permet aprofitar fins
a la base les pastures més dolentes,
entre les pedres. Antigament hi havia també
Xisquetes negres; i amb banyes. No obstant
aquests tipus s’han anat perdent, segurament
per simple selecció fenotípica,
perquè tot i que alguns exemplars encara
tenen banyes, la tendència general
és a obtenir animals motxos. La seva
perfecta adaptació a les dures condicions
transhumants i pirinenques l’han dut
a ésser insubstituïble en aquestes
comarques. El sistema de maneig productiu
més utilitzat continua essent l’extensiu
tradicional.
|