OVELLA XISQUETA
         
         
   
 INTRODUCCIÓ

Ubicada de forma majoritària al Pirineu lleidatà, aquesta “raça serrana” de color blanc i pigmentació centrífuga característica, resistent i activa, amb unes aptituds maternals molt desenvolupades que li permeten criar de forma òptima un corder o xai “ternasco” d’excel•lent qualitat, està catalogada actualment en perill d’extinció, havent vist davallar els seus efectius, de forma dramàtica, sobretot a partir de la dècada dels 60, però lluitant productivament, encara, per la seva supervivència.

És molt rústega i una gran caminadora, amb una capacitat de pastoreig molt desenvolupat que li permet aprofitar de forma òptima les pastures fibroses, fins i tot sota la neu. El morro petit li permet aprofitar fins a la base les pastures més dolentes, entre les pedres. Antigament hi havia també Xisquetes negres; i amb banyes. No obstant aquests tipus s’han anat perdent, segurament per simple selecció fenotípica, perquè tot i que alguns exemplars encara tenen banyes, la tendència general és a obtenir animals motxos. La seva perfecta adaptació a les dures condicions transhumants i pirinenques l’han dut a ésser insubstituïble en aquestes comarques. El sistema de maneig productiu més utilitzat continua essent l’extensiu tradicional.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: desembre 2004