La
producció de xais de tipus “ternasco”,
amb un pes viu entre 23 y 25 kg als 85-90
dies d’edat, és la principal
activitat econòmica dels ramaders.
No obstant, l’obtenció d’una
Denominació d’Origen, Indicació
Geogràfica Protegida o una Marca de
Qualitat (Q), ha d’ésser objectiu
prioritari per aquests animals, criats la
major part de l’any amb pastures pirinenques,
per a que garanteixi d’aquesta manera
la seva pròpia supervivència.
Així mateix, l’obtenció,
oferta homogènia i eficaç comercialització
de genuïns productes d’aquestes
comarques pirinenques, com per exemple l’anomenada
“Girella del Pallars” –típic
embotit, molt preuat a les bones taules però
d’escassa difusió-, s’hauria
de potenciar.
Els
temps canvien i les necessitats lúdiques
augmenten. La preservació, en les millors
condicions possibles, de les pastures de muntanya
en zones turístiques d’esquí
–com és el cas de les tres comarques-,
en el manteniment de l’ecosistema pirinenc
i prevenció d’incendis, i com
a estampa turística i cultural per
al cada cop més emergent turisme rural,
són altres activitats perfectament
assumibles per aquesta raça autòctona,
que s’haurien de tenir en compte per
les administracions pertinents per ajudar
a la seva pròpia conservació.
Situació
Actual i Perspectives
|
Encara
que des del punt de vista estrictament productiu
i ramader, i degut a l’actual conjuntura
social i econòmica que travessa la
ramaderia en general i les zones de muntanya
en particular, haguem de catalogar la situació
actual de l’oví en aquestes comarques
com de bastant crítica –mitjana
d’edat dels ramaders superior a 54 anys
i menys d’un 20% de relleu generacional
assegurat-, la creació l’any
1996 de l’associació de la raça
(ACOXI) i la instauració d’un
Programa de Conservació, promogut i
finançat pel DARP (Generalitat de Catalunya)
en col•laboració amb la Facultat
de Veterinària de Barcelona, poden
ser dos elements de vital importància
que ajudin a canviar el signe negatiu d’aquesta
tendència. No obstant, per això,
els objectius de selecció i la comercialització
del producte han de canviar. L’orientació
futura hauria d’anar encaminada cap
a la recerca i oferta d’un producte
de qualitat, essent el benefici obtingut el
valor afegit que això comporta.
|