OVELLA XISQUETA
         
         
   
 APTITUDS

La producció de xais de tipus “ternasco”, amb un pes viu entre 23 y 25 kg als 85-90 dies d’edat, és la principal activitat econòmica dels ramaders. No obstant, l’obtenció d’una Denominació d’Origen, Indicació Geogràfica Protegida o una Marca de Qualitat (Q), ha d’ésser objectiu prioritari per aquests animals, criats la major part de l’any amb pastures pirinenques, per a que garanteixi d’aquesta manera la seva pròpia supervivència. Així mateix, l’obtenció, oferta homogènia i eficaç comercialització de genuïns productes d’aquestes comarques pirinenques, com per exemple l’anomenada “Girella del Pallars” –típic embotit, molt preuat a les bones taules però d’escassa difusió-, s’hauria de potenciar.

Els temps canvien i les necessitats lúdiques augmenten. La preservació, en les millors condicions possibles, de les pastures de muntanya en zones turístiques d’esquí –com és el cas de les tres comarques-, en el manteniment de l’ecosistema pirinenc i prevenció d’incendis, i com a estampa turística i cultural per al cada cop més emergent turisme rural, són altres activitats perfectament assumibles per aquesta raça autòctona, que s’haurien de tenir en compte per les administracions pertinents per ajudar a la seva pròpia conservació.

Situació Actual i Perspectives

Encara que des del punt de vista estrictament productiu i ramader, i degut a l’actual conjuntura social i econòmica que travessa la ramaderia en general i les zones de muntanya en particular, haguem de catalogar la situació actual de l’oví en aquestes comarques com de bastant crítica –mitjana d’edat dels ramaders superior a 54 anys i menys d’un 20% de relleu generacional assegurat-, la creació l’any 1996 de l’associació de la raça (ACOXI) i la instauració d’un Programa de Conservació, promogut i finançat pel DARP (Generalitat de Catalunya) en col•laboració amb la Facultat de Veterinària de Barcelona, poden ser dos elements de vital importància que ajudin a canviar el signe negatiu d’aquesta tendència. No obstant, per això, els objectius de selecció i la comercialització del producte han de canviar. L’orientació futura hauria d’anar encaminada cap a la recerca i oferta d’un producte de qualitat, essent el benefici obtingut el valor afegit que això comporta.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: desembre 2004