L’ovella
Xisqueta, conjuntament amb l’Ojalada
i la Montesina, deriva del tronc ancestral
de l’Ovis aries ibericus. Els
ovins descendents d’aquest tronc –Tronc
Ibèric- provenen directament del primitiu
oví arribat de l’Àsia
Central, destacant en els seus integrants
l’escassa variabilitat interna i la
fidelitat al model ancestral, fins al punt
què, les diferents races derivades
mostren escasses diferències morfològiques.
Aquestes poblacions, que predominen en zones
muntanyenques: Sistema Ibèric per l’Ojalada,
Sistema Penibètic per la Montesina,
i els Pirineus per la Xisqueta, molt sovint
se les coneix com “races serranes”.
Coneguda
també amb el nom de Pallaresa –topònim
de les comarques a on s’ubica-, així
com amb el de Chistavina o Benasquina en certes
zones colindants d’Osca, el seu procés
regressiu ha anat paral•lel al despoblament
rural i humà d’aquestes contrades,
a l’escàs relleu generacional
de la ramaderia en general i al canvi, cada
cop més accentuat, de les activitats
de tipus primari per altres dels sectors secundari
i terciari, turisme principalment.
El
nucli originari de la raça Xisqueta
se situa al nord de la comarca del Pallars
Jussà, concretament a les Valls de
Manyanet i la Vall Fosca, llocs a on, avui
dia, hi trobem encara els animals més
purs. D’aquí es varen disseminar
per tot l’Alt Pirineu català,
comarques centrals de Lleida i zones colindants
d’Osca, encara que, i degut a la progressiva
tendència regressiva des de mitjans
de s.XX, la seva àrea d’influència
s’ha anat reduint paulatinament cap
a zones més muntanyoses, on d’altres
races per la seva duresa no serien tan competitives;
en concret, les comarques del Pallars Jussà,
Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça,
així com algunes valls de la Ribagorça
d’Osca.
Encara
que, el Pallars Jussà és la
comarca amb un major volum censal (41%), l’Alta
Ribagorça lleidatana és la que
presenta un major percentatge d’oví
de raça Xisqueta (67,6%), possiblement
degut a les dures condicions climatològiques
de la comarca. De les 252 explotacions d’oví
existents en aquestes tres comarques l’any
2000, 108 posseïen efectius significatius
de raça Xisqueta (el nombre d’explotacions
en el període 2000/2003 s’ha
reduït en un 17%). El cens de xisquetes,
amb un elevat grau de puresa, l’estimem
actualment entre 12.000 i 15.000 individus.
|