CAVALL PIRINENC CATALÀ
         
         
   
 INTRODUCCIÓ

El Cavall Pirinenc Català (CPC) és una raça equina localitzada en set comarques dels Pirineus i pre-Pirineus catalans, destinada principalment a la producció de carn i, de forma secundària, a activitats turístiques i lúdiques.

Durant els darrers anys (2002-2008), i de forma temptativa i provisional, aquesta heterogènia població s’ha vingut anomenant com Agrupació Hipermètrica Pirinenca (AHP): Agrupació –per no estar reconeguda com a raça–, Hipermètrica –per tractar-se de cavalls pesants– i Pirinenca –per localitzar-se en aquests paratges–, i així consta en diversos estudis i en el llibre Catalans de Pèl i Ploma -Races domèstiques autòctones de Catalunya-“ (Parés et al., 2005). Arran de la posta en marxa, l’any 2004, d’un  conveni de col·laboració entre l’antic DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca) de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicien tot un seguit d’estudis en aquesta població, per caracteritzar-la i intentar posar una mica d’ordre. Fruit de tot plegat, el dia 13 de desembre de 2007, en reunió mantinguda a les dependències del DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural), amb representació de totes les Associacions, Administració i Universitat, es va aprovar el seu estàndard morfològic oficial i el corresponent canvi de nom. A partir d’aquest moment, passà a ser denominat: Cavall Pirinenc Català. El 30 d’abril de 2008 sortí publicat en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) la reglamentació específica del seu Llibre Genealògic. L’any 2012 es va publicar el seu reconeixement oficial al BOE (Boletín Oficial del Estado) en l’apartat de races autòctones en perill d’extinció (BOE Núm. 39, de 15 de febrer de 2012).

A pesar del seu origen racial multiètnic, aquests animals –de biotipus pícnic o digestiu– no han perdut les seves bones qualitats d’adaptació al terreny, com ara: rusticitat, elevada precocitat sexual, bona fertilitat, gran facilitat de part i notables aptituds maternals. El sistema de producció és totalment extensiu, estant tot l’any engegats a l’aire lliure i amb un sistema de maneig força elemental: pasturatge continu, munta en llibertat, parts naturals sense ajuda, criança dels pollins a peu de mare, i deslletament brusc als 6-8 mesos, sense més instal·lacions que les mànegues de maneig i els corrals de retenir. A l’hivern no s’estabulen, i només els dies més freds poden rebre una ració de volum, normalment a base de palla de baixa qualitat. Els costos d’alimentació solen ser els mínims, per tal de cercar el màxim rendiment econòmic.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: novembre 2018