Perduda la seva hegemonia com animal de tir, actualment s’ha assolit una certa rendibilitat en la cria d’aquests animals per a producció càrnia, si bé encara sol ésser una producció marginal, i molt depenent de les pastures de muntanya. La gestió comunal podria ser la millor forma de funcionalitat per a l’explotació d’aquesta mena de bestiar. Normalment, els ramats fan via cap a les muntanyes a les darreries de maig o principis de juny, no tornant a baixar fins a finals de setembre mitjans d’octubre. El gruix dels poltres se sol vendre a les diferents fires comarcals, com ara la Fira de Puigcerdà, la més important dels Pirineus i una de les primeres d’Espanya, que té lloc a principis de novembre.

El ramader sol vendre els seus poltres deslletats (6 mesos d’edat) per al seu posterior engreix i sacrifici (12 mesos d’edat). El principal destí d’aquests són comarques prepirinenques (Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany,...) i centrals (Bages, Osona, Vallès Oriental, Maresme,...) de Catalunya. Com a motor animal també es venen alguns animals, els menys, sobretot amb destí a les comarques meridionals de Catalunya, i al País Valencià, on reben el nom de “poltres muntanyesos”. Amb un sistema més racional, però mantenint el maneig extensiu en que es crien aquests animals, es podrien millorar els nivells productius, la imatge comercial i els índexs de rendibilitat.

Les conseqüències de la mecanització del camp varen suposar la substitució de les parelles de bous i mules per tractors, però no de cavalls. La veritable crisi per als cavalls va sorgir en desaparèixer la tracció hipomòbil de la indústria, els serveis i el transport. La tendència regressiva en els èquids ha sigut molt manifesta, i el relativament reduït cens que resta s’orienta bàsicament cap a la producció de carn. En les darreres dècades s’ha donat una forta predisposició, per part dels ramaders, a l’encreuament amb races forànies càrnies, el que determina, encara ara, un fort mestissatge –agreujat per la variabilitat dels caràcters ètnics ja existent–. A més a més, el progressiu abandonament de la ramaderia, com activitat principal, en aquestes comarques, ha retret també enormement el maneig tradicional d’aquest tipus de bestiar –amb la pèrdua tant patrimonial, cultural, així com de selecció, que això comporta–.

Per pal·liar, dins del possible, la tendència regressiva del seu cens, i mirar de posar una mica d’ordre i concert en la recerca, criança i promoció dels exemplars més representatius i adaptats a aquest determinat medi muntanyós, es va iniciar l’any 2004, tot un seguit d’actuacions per analitzar i caracteritzar racialment aquesta població, i així poder assentar les bases per a un futur Programa de Conservació i Millora. Aquestes actuacions han estan promogudes i finançades pel DAR (Generalitat de Catalunya), en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de Barcelona.

La recerca d’una identitat perfectament definida d’aquests animals, en base al substrat històric i autòcton de l’antic Cavall Català, fou l’objectiu primordial dels estudis portats a terme en aquesta agrupació equina. Fruit de tot plegat fou l’aprovació, l’any 2008, del seu estàndard racial i la publicació en el DOGC de la reglamentació del seu Llibre Genealògic.

En aquests darrers anys, i sobretot arran de la publicació del seu Llibre Genealògic, s’ha començat a treballar en la conservació i millora d’aquesta raça. Des del punt de vista de la conservació i manteniment de la diversitat genètica, i aplicant tècniques de genètica molecular, s’han proposat mesures d’aparellaments entre els reproductors de les diferents comarques, per minimitzar els nivells de consanguinitat i per mantenir, i en la mesura del possible augmentar, la variabilitat genètica ancestral de la població.

L’estudi d’una malaltia genètica recessiva, descrita en diverses races pesants europees filogenèticament properes al CPC i anomenada Epidermòlisi Bullosa (JEB, les sigles en la seva denominació anglesa), que implica lesions severes de l’epiteli cutani dels poltres que provoquen la mort de l’animal, fou també objectiu d’interès en aquesta primera fase. Conèixer la prevalença en la població i determinar els animals portadors per descartar-los com a reproductors, representa una primera tasca de neteja del programa de selecció.

La bona i eficaç gestió del Llibre Genealògic de la raça, ha d’ésser el suport i pilar bàsic que apuntali l’eficient posta a punt del Programa de Selecció i Millora Genètica. Aquest anirà orientat, principalment, a la millora de les seves aptituds maternals i càrnies, amb l’objectiu últim de produir un pollí per a carn de qualitat i bon creixement.

L’eficient difusió i comercialització d’aquest producte és una altra tasca important a realitzar per a la conservació i millora d’aquesta població, així com dels seus gestors: els ramaders. El consum de carn de poltre no està encara massa arrelat a la nostra societat, més per qüestions o raons de tipus cultural, que no pas per qüestions nutricionals, sanitàries, dietètiques u organolèptiques, i fins i tot de qualitat de rendiment tecnològic.

Per això, qualsevol iniciativa que doni a conèixer, en primer lloc, l’existència d’una raça autòctona de cavalls de carn, i en segon lloc, les excel·lents aptituds i propietats culinàries i dietètiques d’aquest producte, han d’ésser benvingudes i potenciades. En aquest sentit, volem mencionar l’existència d’importants Fires i Trobades de bestiar de peu rodó que se celebren a Catalunya (Puigcerdà, Fontalba, Esterri d’Àneu, Val d’Aran, Organyà, Salàs de Pallars, Banyoles, o la Tria dels Mulats d’Espinavell), però ara no en la vessant d’importants centres de transacció comercial ramadera, sinó en el sentit de ser uns excel·lents aparadors per al coneixement i difusió mediàtica de la raça. Els tastos de degustació de carn de poltre, en una esmerada i variada presentació culinària, atansen el públic –potencials mantenidors de la raça– a descobrir la potencialitat gastronòmica d’aquest producte.

I ja per últim, no hem d’oblidar-nos de l’empenta que ha donat entre els ramaders la instauració del Concurs Morfològic anual de la raça, que s’acostuma a celebrar durant el mes de novembre. La primera edició fou l’any 2008 a Les (Val d’Aran), la segona al 2009 a Llanars (Ripollès), i la d’enguany que tindrà lloc a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà).