L’actual població equina càrnia dels Pirineus, Cavall Pirinenc Català (CPC), sorgí a partir dels encreuaments de l’antic Cavall Català ―raça eumètrica de tir lleuger extingida a mitjan el segle XX, i filogenèticament emparentada amb altres races meridionals de la península: Andalús, Lusità, Mallorquí i Menorquí― amb races pesades europees, principalment Bretons, Comtois i Ardenesos, i ha mantingut les seves qualitats de rusticitat, adaptació al terreny i bona fertilitat. Com a conseqüència del seu origen racial multiètnic presenta una gran diversitat morfològica. No obstant, les especials característiques orogràfiques i ambientals dels Pirineus, acabaren conferint, a aquest bestiar mestís, un segell més o menys particular i característic.

Tal vegada, la subpoblació més uniforme sigui la de Cerdanya, on durant temps se’ls ha conegut amb el nom de Bretó Cerdà. L’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya, creada l’any 1986 i amb seu a Puigcerdà, ha vetllat, de forma més o menys empírica, de la millora cap a la producció càrnia d’aquesta població, essent per tant d’un tipus més constitucional, a diferència dels cavalls pesants de la resta de comarques pirinenques, que solen ser d’un tipus més ambiental.

Durant anys, també va ser usual referir-se a aquesta població com “hispano-bretona”, denominació que ens sembla bastant incorrecta, tant per motius zootècnics com històrics, ja que formalment es refereix a l’encreuament d’un cavall Bretó amb un cavall Espanyol (PRE). L’accepció sorgeix l’any 1966, per anomenar els sementals del dipòsit militar de Barcelona. Es ben conegut que a Espanya no hi havia hagut cavalls de tir o pesants fins pràcticament el s.XIX, i que les poblacions locals de sella del Nord de la península es varen anar encreuant amb races pesades europees, principalment franceses, donant lloc a les actuals poblacions de cavalls pesants (Burguete, Aragonès,...).

Aquesta població equina de carn es distribueix per gran part dels Pirineus i pre-Pirineus catalans, on el clima i l’orografia permeten el pasturatge estival d’alta muntanya. La tendència regressiva de la població ha estat una constant en les darreres dècades. Actualment, les comarques amb un major cens de la raça són: la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès, encara que, no obstant, també es poden trobar alguns efectius de la raça en altres indrets.

En un estudi realitzat l’any 2006 sobre la caracterització estructural de les explotacions, a partir de la informació obtinguda de les Oficines Comarcals i del Servei de Producció Ramadera del DAR, es va determinar que el nombre total de criadors d’equí en les set comarques pirinenques era de 504, dels quals un 86% (432) eren d’equí de carn i un 14% (72) d’equí de sella. El cens total de 5062 animals es corresponia amb un 89% per a carn (4513 reproductors, amb un 12% de sementals) i un 11% (549) per a sella (Taula 1). Referent al cavall de carn, tres comarques concentraven el 75% dels criadors i del cens: Cerdanya, Pallars Sobirà i Ripollès, destacant, no obstant, la comarca de Cerdanya amb quasi un 40% dels mateixos.

La FECAPI (Federació d’Associacions de Criadors de Cavall Pirinenc Català), creada l’any 2007 i que aglutina de forma federada les sis associacions comarcals existents de la raça, és l’entitat col·laboradora que s’encarrega de la gestió del Llibre Genealògic, el qual es creà i reglamentà l’any 2008 –DOGC núm. 5122, de 30 d’abril– (DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

Un cop creada la federació, publicat l’estàndard racial i engegat el Llibre Genealògic de la raça, i després de les valoracions morfològiques i càrnies corresponents –per part dels tècnics de la federació–, hi són inscrits en el Registre Fundacional del CPC, a data gener 2010, un total de 5047 reproductors adults (4555 eugues i 492 sementals), propietat dels 309 associats a FECAPI (Taula 2).