VACA PALLARESA
         
         
   
 INTRODUCCIÓ

Aquesta minoritària població, del Pirineu lleidatà, és l'exemple més típic de raça en "estat relíquia" que existeix a Catalunya. El patrimoni genètic que simbolitza és d’un indubtable interès històric i cultural. Els aproximadament 50 individus que resten, representen els darrers vestigis de les ancestrals vaques d'aquestes comarques, les quals es varen anar encreuant, a principis de s. XX, amb boví lleter importat de Suïssa (Bruna Alpina), donant lloc a través d'encreuaments repetits i selecció cap a caràcters de tipus carni a l'actual població que coneixem amb el nom de “Bruna dels Pirineus”, la qual es troba àmpliament estesa en la zona i representa, en l'actualitat, el 80% de les vaques d'aptitud càrnia que hi ha a Catalunya.

L’any 2002 es van iniciar els primers treballs censals i de caracterització, i tot seguit es va engegar un programa (convenis DARP-UAB) per recuperar-la i mantenir-la. Aquell any 2002 es van censar, tan sols, 14 vaques i 2 toros adults, a la Borda de Falip en el poble de Besan (Pallars Sobirà, Lleida). A finals de 2017 hi ha 44 vaques i 2 toros adults, inscrits en el Llibre Genealògic i controlats per l’associació (Associació de Criadors de Vaca Pallaresa). A la Taula 1 es mostra l’evolució del cens i criadors inscrits durant aquest període (2002-2017). Sempre movent-nos en valors molt reduïts, el nombre d’animals vius i controlats s’ha quadruplicat —més estrictament s’ha triplicat en el nombre de reproductors—, i el nombre de criadors ha passat d’1 a 5. El Llibre Genealògic consta, a desembre de 2017, de 174 individus registrats.

L’any 2008, el Parlament de Catalunya la va reconèixer com a raça catalana bovina, en una resolució publicada al BOPC (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya) on s’instava a la seva catalogació i a impulsar-ne les mesures de protecció més adients (BOPC Núm. 271, de 28 de maig de 2008). Amb només tres socis fundadors, l’any 2010 es va crear l’Associació de Criadors de Vaca Pallaresa, amb seu actual a la Borda de Falip s/n, 25573-Besan (Lleida). Fruit del treball d’aquells anys, el 2011 es va publicar al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) la reglamentació específica del seu Llibre Genealògic i l’estàndard racial (DOGC Núm. 5916, de 8 de juliol de 2011). El desembre del 2014 es va enviar la memòria corresponent al Comité de Razas de Ganado de España (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente), perquè fos avaluada i inclosa al Catálogo Oficial de Razas de Ganado de España. L’any 2016 es va publicar el seu reconeixement oficial al BOE (Boletín Oficial del Estado) en l’apartat de races autòctones en perill d’extinció (BOE Núm. 191, de 9 de agosto de 2016).

Morfològicament i productivament és molt semblant a la Bruna. El principal tret diferencial amb respecte aquesta és la coloració uniformement blanca de la capa. Encara que en els seus orígens fou, lògicament, de triple aptitud, avui dia se la destina a la producció de carn ecològica, criant-se en règim extensiu durant tot l'any degut a la gran rusticitat i adaptació al medi.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: novembre 2018