Aquesta agrupació racial caprina, d'àmplia distribució per les comarques interiors de Catalunya fins a mitjans del s.XX, va contribuir de forma manifesta a les economies rurals on no abundava el bestiar boví. D'ella se’n podia obtenir carn, llet i cuir ( "la vaca del pobre"). Alhora, la llet, podia ser transformada en formatge i ser conservat de diferents maneres pel seu consum en períodes d'escassetat.

Les poblacions caprines convivien amb els ramats transhumants d'ovelles -principalment Xisqueta, per aquests paratges- que baixaven del Pirineu fins a les planes de Lleida. Una funció principal, també en ramats ovins no transhumants, era la d'afillar a aquells xais que s'havien quedat orfes, que procedien de parts múltiples o bé que la mare no era capaç de tirar-los endavant. Els cabrits produïts ajudaven a l'economia familiar i, durant algunes èpoques de l'any, els excedents de llet eren aprofitats pels pastors per al propi autoconsum i, en alguns casos, per produir formatges.

Els ramats transhumants anaven encapçalats per grans bocs castrats (crestons), proveïts d'espectaculars esquelles bigarrades amb abundància de símbols màgics, ja que a aquests animals se'ls reservava la funció de guiar els ramats. A l'edat adulta, d'aproximadament quatre anys, se'ls destinava a la producció càrnia.

Tot i que la importància productiva i econòmica d'aquesta població, en els moments actuals, pugui ser escassa, la seva importància històrica, cultural i de patrimoni genètic és d'un valor indubtable. La seva història coneguda es remunta a finals del s.XIX, i en determinades èpoques d'expansió -primera meitat de s.XX- va ser, si no la base de suport dels habitants d'aquestes comarques prepirinenques, si un considerable complement per a l'economia de les mateixes. Actualment és una població relíquia.

L'escàs nombre d'individus no avalen la seva importància productiva en el marc comercial actual; almenys pel que fa a quantitat de producte. Una altra cosa, molt diferent, és la qualitat i el sistema productiu utilitzat, totalment ecològic, per a l'obtenció dels mateixos. En aquest aspecte, d'agricultura i ramaderia sostenible, pot tenir una relativa cabuda econòmica en certs sectors de la societat.

Encara que el principal objectiu actual continua sent la seva recuperació i manteniment, l'orientació productiva futura és cap a una producció mixta: carn-llet, prevalent, de manera òbvia, la primera sobre la segona (cabrits de llet i crestons). La producció, minoritària, s'orientaria cap a una oferta de qualitat de producte, totalment ecològic i de maneig i alimentació sostenible, per buscar el valor afegit en el consumidor que això comporta: venda de proximitat Km-0, raça autòctona 100% o indicació de qualitat diferenciada.

La producció -cabrit de llet, formatge/quallades i crestons- és escassa. I en aquesta mateixa escassetat hi ha el valor afegit que això genera. La naturalitat ecològica d'aquests productes comporta que diferents entitats i particulars s'hagin fet ressò del seu potencial gastronòmic.

En aquest sentit s'han iniciat els primers treballs d'estudis productius per disposar de les dades bàsiques de la seva aptitud: creixements i composició de llet.

La seva explotació tradicional, lligada a la terra i totalment ecològica, fa que sigui un element de primer ordre per al manteniment del medi en què s'ubica. El sistema productiu es basa íntegrament en els recursos locals. El ramat nucli, de Vilanova de Meià, es manté en semiestabulació combinada amb el pasturatge diari durant el dia. Aprofita els recursos boscosos d'aquestes serres no aptes per a altres usos agrícoles. Les racions complementàries també es basen en les matèries primeres locals, vinculades a l'explotació o a altres properes. Aquesta agrupació racial és mínimament invasiva i d'impacte totalment positiu en el medi ambient.

La imminent declaració de la zona (aprox. 30.000 ha) com a parc natural (Parc Natural del Montsec), fa d'aquesta població un interessant element a tenir en compte per a la sostenibilitat ecològica del mateix. Col·laboraria en les tasques de manteniment del paisatge i ecosistema, i podria arribar a ser un pol d'atracció i estampa turística del mateix -p.e. en activitats escolars-, el que proporcionaria un valor afegit quant a la seva conservació.

En la sostenibilitat ecològica hi ha la base del seu futur.