CABRA CATALANA
         
         
   
 ORIGEN I HISTÒRIA

L'origen d'aquesta agrupació caprina blanca, distribuïda majoritàriament -durant el s.XX- per les comarques interiors i pirinenques de la Catalunya Vella, és confús. De cens i extensió ampli en el passat, la primera referència escrita la trobem en el diccionari d'agricultura, zootècnia i veterinària de Matons i Rossell (1928), on se’n realitza una primera descripció. Amb anterioritat, Rossell (1919), li havia assignat un origen europeu -en contraposició al africà-, considerant que havia d'estar emparentada amb altres agrupacions racials centreeuropees.

Tot i que la documentació escrita és escassa, Parés et al. (2005) identifiquen la cabra Catalana en unes pintures medievals del s.XIV a la localitat de Torà (Segarra, Lleida), en la qual s'aprecien els trets característics de la raça: coloració blanca i banyes disposades en forma d'arc, paral·leles i dirigides cap enrere. D'altra banda, la documentació gràfica existent és important (finals s.XIX i principis s.XX), gràcies als fons fotogràfics del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), entre d'altres.

L'agrupació racial Catalana comparteix nexes d'unió morfològics amb altres races blanques centreeuropees i mediterrànies; de la mateixa manera, també presenta importants diferències amb totes elles. Per això és que en la seva formació i evolució han d'haver intervingut troncs o famílies caprines diferents que al llarg de la història han interaccionat entre si. Documentalment, han existit tres troncs principals implantats a Catalunya: el pirinenc (cabra Pirinenca), el cèltic (cabra Albera) i el serrà blanc (cabra Blanca de Rasquera). Estudis morfològics comparatius -diversos autors- adscriurien aquesta població al gran grup blanc Celtibèric, sent el seu representant més oriental, i influït pel tronc pirinenc.

Quan la transhumància (s.XX) va declinar, el cens caprí ho va fer amb la mateixa intensitat. La cabra que ens ocupa va quedar relegada a la serra del Montsec (Lleida). Als anys 70, Canut i Navarro (1980) localitzen una important població de cabres catalanes en aquesta zona, assenyalant que es podien comptabilitzar, només a la vall d'Àger (Pallars Jussà, Lleida), fins a 15.000 exemplars d'aquest tipus. En aquests indrets també era coneguda com cabra Pallaresa o del Montsec. El 2005 es va donar per extingida (Parés et al., 2005).

El petit ramat localitzat el 2005 a Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà) va ser comprat el 2010 per ramaders de l'associació Cultures Trobades de Slow Food Terres de Lleida, que va impulsar un projecte de recuperació d'aquesta cabra. El ramat es va instal·lar a Vilanova de Meià (Noguera, Lleida) i, actualment, consta de 120-130 exemplars. Posteriorment, en els anys subsegüents, es van anar localitzant exemplars dispersos en ramats mixtes (70-80 exemplars) a les comarques lleidatanes del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, principalment, encara que també a la Noguera, Solsonès, Segarra, Garrigues i la Ribagorça d'Osca.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: novembre 2018