L’origen de la majoria de gossos destinats al pasturatge el podem situar en els “gossos de pastor de pèl llarg centreeuropeus”, arribats de l’Àsia amb les invasions orientals, i escampats per Europa pels romans. A partir d’aquests derivaren races tal com el “Berger des Pyrénées” francés, el “Cao da Serra d’Aires” portuguès, el “Pastore Bergamasco” italià, o el nostre Gos d’Atura Català. No obstant, volem comentar que, en alguns jaciments catalans, com el de Minferri (Les Garrigues), s’han documentat registres arqueològics de gossos de talla similar, amb una datació d’uns 4.000 anys, és a dir, de l’Edat del Bronze.

Per totes les valls pirinenques, i a causa de l’aïllament, es varen anar definint variants amb peculiaritats diverses, que acabaren donant lloc a les diferents races actuals: el “Petit Berger des Pyrénées” (Pirineus Centrals, vessant francès), l’Euskal Artzain Txakurra (Euskadi), o el Gos d’Atura Català, com a races més difoses i reconegudes oficialment. Al llarg de tot el Pirineu català també es conservaren netes diferències etnològiques entre els seus gossos de pastor: Gos d’Atura de Pèl Curt, Gos d’Atura de Cerdanya i Gos d’Atura Aranès, si bé a nivell oficial encara no estan reconegudes.

L’any 1911, amb la fundació de la “Real Sociedad Central para el Fomento de las Razas Caninas en España” (RSCFRCE), es reconegué com a raça canina espanyola. El 1929 es redactà el primer estàndard oficial, posteriorment homologat per la Federació Cinològica Internacional (FCI), i redactant-se un de nou l’any 1982 (revisat l’any 1984, i actual), el mateix any en que es fundà el Club del Gos d’Atura Català.

Disseminada en els seus orígens per les valls pirinenques i prepirinenques de Catalunya i les comarques centrals, com a conductora i guarda de ramats, aquesta raça s’ha anat assentant àmpliament per tot Catalunya, i fins i tot fora d’ella, a l’anar adquirint cada cop més importància com animal de companyia. Així, ens podem trobar clubs de la raça a Madrid, França, Holanda, Alemanya i Finlàndia. Aproximadament, hi ha uns 4.000 animals inscrits en el Club del Gos d’Atura, amb diferents línies i criadors que es dediquen a la promoció i millora de la raça. No obstant, aquest cens l’hem de considerar infravalorat, ja que no comptabilitza els exemplars de la varietat Cerdà, o de pèl curt, àmpliament disseminats en el medi rural i ramader, puix les directrius del Club de la raça tendiren a uniformitzar-lo, exclusivament, en la seva varietat de pèl llarg.