La principal aptitud, o producte d’interès, es la seva pròpia utilitat com a gos de pastor en la conducció de grans ramats de tot tipus de bestiar, especialment l’oví i el cavallí (aquest, sobretot, en la seva variant de Cerdanya). El seu caràcter sobri, viu, sempre pendent del pastor i del ramat, i molt capaç per a prendre decisions pròpies per a dirigir el ramat amb la màxima eficiència, el fan insubstituïble en aquestes tasques. Pel seu gran coratge i valor pot també destinar-se a feines de vigilància. A més, per la seva intel•ligència i gran fidelitat també és molt preuat com animal de companyia.

El projecte “Pardu”, impulsat pel Club del Gos d’Atura Català, té com a base dos programes d’actuació per a conservar el caràcter i les aptituds d’aquesta raça: la reintroducció del Gos d’Atura en el medi rural i pastoral, i la promoció de la raça en el marc dels concursos de gossos de pastor. Aquest tipus de concursos representen un important atractiu turístic-cultural que està ajudant en gran manera al coneixement i difusió de la raça.

La situació actual de la població de Gos d’Atura, en la seva varietat més típica i coneguda, la de pèl llarg, si no òptima si que la podem considerar com a molt satisfactòria, al menys des del punt de vista censal. No succeeix el mateix amb les altres varietats, lligades exclusivament al món rural i ramader, fora dels circuits dels concursos morfològics i de bellesa, llurs dades censals van declinant en el mateix grau en que ho fa l’activitat ramadera. I no obstant, són els gossos preferits pels pastors –sobretot el de Pèl Curt en zones de muntanya-, ja que s’embrolla menys en els esbarzers i suporta millor les baixes temperatures, ja que el pèl curt evita millor la formació de gel. Reivindicar aquestes varietats menys conegudes del Gos d’Atura, també com a genuïns representants del mateix, seria un objectiu molt prioritari, abans de que entressin en fase irreversible d’extinció.