Cap
als anys trenta, Rossell i Vilà parlava
d’una raça de gallines típica
del Penedès que es caracteritzava bàsicament
pel tipus d’ou que produïa, de
closca de color marró rogenc molt intens
(dels més foscos a nivell mundial),
un ou conegut com a “ou rogenc de
Vilafranca”, molt preuat en el
mercat de Barcelona. En aquells temps, quan
la dotzena d’ous es pagava a dues o
tres pessetes, la de Vilafranca sempre era
pagada una pesseta més cara. No obstant,
avui per avui, només els trobem al
mercat que se celebra setmanalment, cada dissabte,
a Vilafranca, on els pagesos en solen portar
petites quantitats. A més dels típics
“ous rogencs” (producció
per gallina d’uns 150 ous anuals d’uns
60 gr), també s’aprecia, cada
cop més, la producció de pollastres
del Penedès, obtinguts a partir de
la seva varietat Negra i criats en règim
de plena llibertat (2,2 kg a les 11 setmanes),
comercialitzats amb el nom de “Gall
del Penedès”, Indicació
Geogràfica Protegida (IGP) des de 2016. Hi ha quatre
varietats de la raça: la Negra, l’Aperdiuada,
la Blat i la Barrada. L'any 2008 es va crear i reglamentar el seu Llibre Genealògic (DOGC Núm. 5270 de 2 de desembre de 2008).
En
quant als seus orígens es tracta d’una
raça antiga, de la qual no s’ha
pogut precisar, com deia el professor Rossell
i Vilà, des de quan es criava al Penedès.
Els primers intents de caracterització
morfològica daten del període
1921-1946. El 21 de desembre de 1921, a la
Fira del Gall de Vilafranca del Penedès,
la Mancomunitat de Catalunya comença
a exigir, per a aquests individus, unes determinades
característiques morfològiques.
Això fou un primer intent, sense continuïtat,
de definició de la raça. L’any
1931 sorgí una Agrupació de
Criadors, sense continuïtat, que basaren
el patró en una varietat aperdiuada.
L’any 1932, en una població propera
a Vilafranca (Sant Cugat Sesgarrigues), i
amb els nuclis de Penedesenques que havia
format l’Agrupació, es començà
la selecció d’una gallina negra.
El seu patró fou presentat i aprovat
l’any 1946 en la II Assemblea Nacional
d’Avicultors, a Barcelona. Així,
en l’àmbit oficial, la raça
de gallines del Penedès quedà
representada per una única varietat
que fou coneguda per Vilafranquina Negra.
Però degut a l’entrada de poblacions
molt millorades en posta (Leghorn Blanca),
dels híbrids comercials per a carn
(broilers) i el creixent abandonament del
medi rural, la raça estigué
a punt de desaparèixer; la qual cosa
succeí amb la varietat Negra cap a
mitjans del s.XX. L’any 1982 la Diputació
de Tarragona propicià la seva recuperació.
Es recolliren aus i ous fèrtils en
el mercat de Vilafranca i masies dels voltants
que, traslladats a l’actual Unitat de
Genètica de l’IRTA del Centre
de Mas Bové, entre 1985 i 1989, augmentaren
i uniformitzaren la població. Es tingueren
en compte antecedents històrics i possibilitats
genètiques referents a gens de color,
i com a resultat, la població inicial
quedà estructurada en les quatre varietats
abans esmentades, redactant-se l’actual
patró racial. Actualment a Catalunya
hi podem trobar cap a uns 1.000 exemplars.
També en podem trobar a quasi totes
les comunitats autònomes de l’Estat
espanyol; així com a França,
Holanda, Anglaterra i els Estats Units. A
Alemanya ha sorgit el club de criadors de
races de gallines catalanes “Sonderverein
der Züchter Katalanischer Hühnerrassen“,
que el 1998 incorporava la raça Penedesenca.
El cens, objectiu, d'exemplars reproductors inscrits en el Llibre Genealògic ha oscil·lat bastant aquesta darrera dècada. L'any 2009 hi constaven un total de 224 exemplars (196 femelles i 28 mascles), el 2014 n'hi havia 418 (288 femelles i 130 mascles) i el 2017 ha tornat a davallar fins als 327 (263 femelles i 64 mascles).
El
domicili postal de l’Associació
de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca
es troba a Cal Tinons, Carretera Sant Martí,
18, 08739-Pacs del Penedès (Barcelona).
Galls i gallines d’aquesta raça
els podem veure anualment a: la “Fira
del Gall“ de Vilafranca del Penedès
(Barcelona) cap el 20 de desembre; a l’”Exposició
Internacional d’Aus Ciutat de Valls”
a Valls (Tarragona), el tercer cap de setmana
de gener; a l’”Exposició
d’Aus de Camallera” a Camallera
(Girona), el darrer cap de setmana de setembre;
i al lloc on anualment se celebri l’”Exposició
Avícola Europea”.
|
