GALLINES, OQUES I COLOMS
         
         
   
 COLOM ULL DE MADUIXA

L’Ull de Maduixa és un colom de grandària mitjana (285-340 g), ample de pit i espatlla, i d’aparença compacta i forta. De posat vertical; amb ales i cua amples i llargues però amb potes curtes i grosses. Les seves característiques determinants resideixen en el cap. Té un cap gros, curt, ample i quadrat (de dau); bec curt i gros, i rivets oculars extremadament desenvolupats i d’un vermell intens (de color maduixa), formats per dos o tres cercles concèntrics, dels quals l’extern és el més gruixut (popularment es relaciona l’aspecte del cap de l’Ull de Maduixa amb l’escultura de la Dama d’Elx). Les varietats que s’admeten de l’Ull de Maduixa són -des d’una a totes tres simultàniament-: a) amb “monyo” / sense “monyo” (caputxa de plomes a la part alta del clatell), b) amb venera / sense venera (corbata), c) “punyalada” o “degollat” (filet de la papada i part central del coll nua). S’admeten els colors negre, tabac (negre diluït), roig, groc i fumat en barres o escatat. Poden presentar dissenys i ser “cues blanques”, “ales blanques”, “ales blanques-cua blanca” i “ganyuts” (amb un pitet blanc). El seu caràcter és extremadament dòcil, tranquil i bona criadora. Malgrat el seu pes lleuger no és massa voladora, sobretot els exemplars de més edat.

L’Ull de Maduixa fou introduït a la península Ibèrica des de la costa nord-africana, durant el període de dominació musulmana (segles VIII a XV), i originàriament era colom de vol. Durant segles ha sigut una raça molt considerada i preuada, especialment la varietat amb el coll desplomat (“punyalada” o “degollada”). Coneguda també com a “Flamenquilla”, a Catalunya se la denominà “Ull de Maduixa” i fou descrita ja per Cavanilles l’any 1799. Posteriorment arribaria a altres països europeus a través d’Espanya. A Itàlia se la coneixia com “Polacco di Spagna” o “de la Duchessa Maria Amalia” ja en el 1795; a França foren importats per Boitard y Corbiè en el 1800; i també arribaren a la cort de Baviera, a Viena i altres llocs, segons relata Giachetti en el 1894. Els Ull de Maduixa probablement són l’origen (o el comparteixen) d’altres races actuals amb el ribet ocular gros i vermell, com per exemple els Barb anglesos i americans.

Malgrat haver sigut una de les races de coloms més preuats en el passat i haver-se exportat a molts països, aquí ha estat a punt de desaparèixer, conservant-se avui dia pocs exemplars i poc acurats, tant en l’aspecte com el color, havent-se perdut quasi completament la varietat “degollada” i trobant-se en aquests moments en procés de recuperació. Després d’aquesta tasca inicial de recuperació comencen a veure’s alguns exemplars amb certa qualitat, però realment són pocs els criadors que es dediquen a aquesta raça. Històricament s’ha localitzat a Catalunya, Llevant, les Balears i el sud de França. També es poden trobar exemplars a Alemanya i Holanda.

No obstant, en podem veure a: l’”Exposició Internacional d’Aus Ciutat de Valls” a Valls (Tarragona), que se celebra anualment el tercer cap de setmana de gener; així com, en la trobada anual itinerant del Club Català de Coloms de Races Autòctones. També es pot veure en diverses exposicions que se celebren a la resta d’Espanya i sud de França. Institucions que s’ocupen de la raça són: l’Associació de Criadors d'Aus "El Francolí" i el Club Català de Coloms de Races Autòctones.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: gener 2006