El
colom d’Enreixat o Xorrera és
un colom petit (250-320 g), de posat altiu
i vertical, de formes arrodonides. Té
un caminar lleuger, graciós i orgullós,
elegant, com si anés de puntetes, mostrant
els singulars remolins de plomes i guarniments
que caracteritzen aquesta raça: per
davant, el “collar”, la “pitrera”
i els “pantalons”, i per darrere,
la “crinera” del coll, i les “xarreteres”
de l’espatlla. El seu frisat fa que
sembli un colom rabassut. El més característic
d’aquesta raça són els
seus girs a les plomes. El més important
és que sempre siguin simètrics
i mai carregats cap a un costat. Té
un caràcter tranquil, molt dòcil
i familiar, sense gran aptitud per al vol.
En el Xorrera s’accepten tots els colors,
si bé han d’estar ben distribuïts
i ser uniformes.
La
Xorrera procedeix, molt probablement, de l’encreuament
entre el primitiu colom autòcton de
venera (o corbata), la Figureta i la Papatatxi
o Caputxina, i la Milanesa o Arrissada, totes
elles races molt esteses i preuades durant
els segles XVII i XIX a les regions mediterrànies
de llengua catalana –Catalunya, Balears
i València-. És precisament
de la Milanesa que va heretar el frisat de
les plomes, i de la Papatatxi, el collar o
còfia. Trobem les primeres referències
a aquesta raça al segle XVIII amb el
nom de “xorreres”, i al segle
XIX, amb el de “valencianes”.
No obstant, aquesta raça autòctona,
s’ha estès àmpliament
arreu del món amb el nom de Corbata
Xinesa –el nom és purament comercial,
sense cap relació amb la Xina-. Els
primers exemplars descrits de Corbata Xinesa
l’any 1865, a França i Alemanya,
provenien de la península ibèrica.
Aquests tindrien com a característiques
el que es consideren dos defectes de la Xorrera:
la grandària i la manca de frisats
al dors.
Malgrat
que sigui una raça espectacular, hi
ha pocs criadors que la mantinguin en un nivell
suficient per als concursos, i es troben molts
exemplars que tendeixen força a l’estàndard
de la Corbata Xinesa. Actualment, aquesta
raça d’avicultura artística,
la podem trobar a Catalunya i en alguns punts
d’Espanya (zona mediterrània
i sud de la península ibèrica);
també hi ha algun criador a França,
Alemanya i Holanda.
Institucions
que s’ocupen de la raça són:
l’Associació
de Criadors d'Aus "El Francolí"
i el Club
Català de Coloms de Races Autòctones.
La podem veure anualment a: l’”Exposició
Internacional d’Aus Ciutat de Valls”
a Valls (Tarragona), que se celebra el tercer
cap de setmana de gener; així com,
en la trobada anual itinerant del Club Català
de Coloms de Races Autòctones. També
es pot veure en diverses exposicions que se
celebren en la resta d’Espanya i sud
de França.
|