Les Pairals són unes gallines nanes (raça actualment encara no reconeguda) que des d’antuvi havien estat sempre presents en els nuclis rurals de Catalunya. S’ubicaven als voltants de la Serralada Litoral, principalment a les comarques del Maresme, Vallès i part nord del Barcelonès. Popularment eren conegudes com a “periques”, “quiques” –de forma similar també a les gallines nanes Flor d’Ametller–, i al Maresme com a “peleies”, pel caràcter marcada-ment protector de la femella cap als pollets i l’altivesa del mascle. El seu tret més preuat, o si més no més curiós, era la gran facilitat que tenien per a posar-se lloques.
L’any 2012, Jaume Berenguer inicia el procés de recuperació d’aquesta població, després de detectar-ne alguns grups dispersos en cases de pagès que presentaven una forma i tipus molt semblant entre ells, i en redacta els seus principals trets morfològics. Posteriorment, amb el Dr. Amadeu Francesch, se’n defineixen les seves varietats i, l’any 2015, l’AGP en redacta l’estàndard racial.
L’octubre de l’any 2013 es crea l’associació d’Amics de la Gallina Pairal (AGP), amb l’objectiu de donar-la a conèixer, conservar-ne el patrimoni genètic, controlar-ne el cens i evitar la seva extinció. Durant aquests anys s’ha millorat i purificat el seu patró morfològic i les varietats de color.
La Pairal és una au petita de tipus mediterrani, de port dret, tronc inclinat i temperament despert. Molt rústega, destacant especial-ment la seva aptitud materna. S’utilitza a les cases rurals per a incubar tant els ous propis, com els d’altres gallines o espècies d’aus.
Aquesta gallina de pota groga i orelletes blanques presenta diferents varietats: aperdiuada i blat i, des del 2016, també la blanca. El pes dels animals adults és de: 0,8-1 kg el gall i de 0,7-0,9 kg la gallina. La cresta és senzilla, entre 4 i 6 dents. La cua presenta un angle d’inclinació respecte a l’horitzontal d’uns 45 graus. Els ous són de color blanc amb un pes mig d’uns 35 grams.
Antigament havia estat utilitzada en els hivernacles de rosers del Maresme per al control, de forma ecològica, de les males herbes; utilitat actualment en desús. Tampoc és un animal rendible a nivell productiu. Però no obstant això, el patrimoni genètic que representa fa que la seva conservació sigui, si més no, d’importància històrica i cultural, i d’un valor ornamental d’indubtable interès. La seva primera exposició al públic va ésser l’any 2013, en la Fira de Races Autòctones de Sant Martirià de Banyoles (Girona).
Actualment, hi ha una trentena de criadors associats a l’AGP, localitzats en comarques de Barcelona, Girona i Tarragona. El cens és minso, però creixent. Uns 200 exemplars: 165 femelles i 35 mascles. L’objectiu de l’AGP és augmentar-ne el nombre per consolidar el seu futur poblacional.
L’any 2018 ha estat reconeguda per la FESACOCUR (Federación Española de Avicultura, Colombicultura y Cunicultura de Raza), –a la qual l’AGP hi consta com associació afiliada–, com a raça nacional d’au de corral. Queda pendent, no obstant això, el reconeixement oficial, per part del Ministeri, com a raça autòctona en perill d’extinció.
El domicili postal de l’associació Amics de la Gallina Pairal (AGP) es troba al carrer Riu Segre, 18, 08304-Mataró (Barcelona). Galls i gallines d’aquesta raça els podem veure a la “Fira de Sant Martirià” de Banyoles (Girona), el tercer cap de setmana de novembre; a l’”Exposició Internacional d’Aus Ciutat de Valls” a Valls (Tarragona), el tercer cap de setmana de gener; a l’”Exposició Internacional d’Aus de Camallera” a Camallera (Girona), el segon cap de setmana de novembre; a la “Fira d'Aus de Vallgorguina” a Vallgorguina (Barcelona), el tercer cap de setmana de febrer, o a la “Fira de Sant Galderic” a la Selva del Camp (Tarragona), el segon cap de setmana d’octubre, entre d’altres.
|
