Es considera que l’origen de la raça Ripollesa es troba en l’encreuament, antic i fixat, entre l’ovella que poblava originàriament els Pirineus Centrals i exemplars millorats de la raça Merina, que arribaven a la zona com a conseqüència de la transhumància d’estiu. Aquella població autòctona original, possiblement deuria ésser molt semblant a la raça Tarasconina, que actualment es troba en els Pirineus Orientals francesos, i pel mateix fet, als actuals exemplars de raça Aranesa. No obstant, des d’antic, la raça Ripollesa s’ha vist sotmesa a encreuaments amb moltes altres races espanyoles, com ara: la Segurenya, la Mantxega o la Rasa Aragonesa, així com, amb altres d’estrangeres, com la Lacaune, la Suffolk o la Romanov. Tot això ha fet que l’heterogeneïtat morfològica dels ramats hagi augmentat en desmesura, posant fins i tot en perill la pròpia supervivència de la raça en puresa.

L’aïllament natural d’algunes valls pirinenques, i d’altres zones poc accessibles, varen determinar l’evolució de la primitiva ovella cap a diferents topotips, que rebien tradicionalment denominacions particulars segons fos la seva procedència: “Pirinenca”, “Queralpina” (o “Caralpina”), “Berguedana”, “Vigatana”, “Solsonenca”, “de Pardines”, “del Serrat”, “de Sant Hilari”, “Muntanyola”,... Les diferències entre tots aquests topotips es manifesten, encara ara, en diferents grandàries, menes de llana i banyes.

La majoria de ramats de raça Ripollesa es troben, avui dia, a la zona Nord-est de Catalunya, ocupant bàsicament les comarques de la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, Osona, la Garrotxa, l’Alt i Baix Empordà, el Gironès, la Selva, i el Vallès Oriental i Occidental, ocupant per tant, una àmplia zona geogràfica de variada orografia i característiques agrícoles. Però, des d’aquestes zones pirinenques, els ramats de Ripollesa s’han anat desplaçant cap el Sud, arribant fins a les comarques tarragonines, on s’han vist també molt influïts per altres races espanyoles.

Encara que no es disposen de dades oficials sobre el nombre d’efectius de la raça, el seu cens en puresa s’estima en uns 70.000 caps, encara que amb tendència a disminuir. No obstant, s’ha de puntualitzar, que en el Llibre Genealògic de la raça únicament hi ha enregistrades 6240 ovelles i 260 marrans.

L’any 1987, es constituí a Ripoll, l’Associació Nacional de Criadors d’Ovins de Raça Ripollesa, l’ANCRI, oficialment reconeguda pel DARP (Generalitat de Catalunya) i inscrita en la “Federación Española de Asociaciones de Ganado Selecto” (FEAGAS). L’any 1991, es publicà l’estàndard oficial de la raça i es reglamentà el seu Llibre Genealògic (DOGC: 1/3/91); i l’any 1997, el MAPA (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación) reconegué la Ripollesa com a raça autòctona de foment, i així consta en el “Catálogo Oficial de Razas de Ganado de España” (BOE: 21/11/1997), cedint a l’ANCRI la responsabilitat de la gestió de la raça, del control de produccions, i de la millora genètica de la mateixa.