La principal aptitud de la raça Ripollesa és la producció de xais de tipus “ternasco”, amb uns pesos vius entre 22 i 24 kg. Produeix canals d’elevada qualitat, ben conformades, amb un estat d’engreixament adequat a la demanda, i comercialitzades majoritàriament en la categoria de Marca “Q” de qualitat com a “xais de ramat”. Algunes explotacions munyien les ovelles després de deslletar els corders, encara que durant poc temps, i utilitzaven aquesta llet per a fer “mató”. No obstant, avui dia, hi ha molt poques explotacions que munyin.

Una altra característica de la raça és la seva polièstria, que fa que es puguin obtenir xais en qualsevol època de l’any, amb una prolificitat mitjana-baixa, al voltant de 1,2-1,3 xais nascuts per ovella parida. S’enregistren els primers parts a partir dels 12 mesos d’edat, encara que l’edat mitjana de la raça al seu primer part la podem situar al voltant dels 18 mesos. No obstant, un adequat maneig general i alimentari podria millorar aquests índexs reproductius.

La seva pell és d’una excel.lent qualitat, i la llana és del tipus entrefí, amb un diàmetre de fibra de 24-26 mm.

Actualment, la raça Ripollesa s’explota de maneres molt diferents: de manera tradicional en transhumància, en extensiu, o en semiextensiu. El sistema més utilitzat avui dia és el “semiextensiu”, amb pasturatge del ramat durant el dia i reclusió en estable durant la nit. La grandària mitjana dels ramats és d’unes 500 femelles adultes, realitzant-se una planificació reproductiva per a mirar d’aconseguir una producció continua i uniforme durant tot l’any.

La raça Ripollesa està classificada en el “Catálogo Oficial de Razas” com a raça de foment, en base al cens d’animals. Però no obstant, i tenint en compte el reduït nombre d’animals inscrits en el Llibre Genealògic, es podria pensar en la necessitat de classificar-la com en “estat de vulnerabilitat”, i implementar els mecanismes necessaris per a la seva conservació i foment. L’any 1989, i en base a un conveni de col•laboració entre el DARP (Generalitat de Catalunya) i la UAB (Facultat de Veterinària de Barcelona), es va iniciar un programa de control de produccions en aquesta població, conjuntament amb l’ANCRI i l’ESAB (Escola Superior d’Agricultura de Barcelona).