Durant
bastant de temps aquests animals foren emprats
com de triple aptitud (treball, carn i llet).
No obstant, cap a mitjans del segle XX, i
possiblement a causa de la crisi de la ramaderia
cavallina dels anys cinquanta i del fet de
no poder competir amb altres races lleteres
més especialitzades (Bruna Alpina i
Frisona), els encreuaments i la selecció
dels animals s’orientaren cap a la recerca
d’unes bones característiques
càrnies. El resultat fou l’aparició
de l’actual població de Bruna
dels Pirineus, morfològicament semblant
a les seves antecessores, però amb
una clara i diferenciada aptitud càrnia.
El
sistema de producció de la raça
Bruna dels Pirineus es caracteritza per ésser
extensiu i sovint transhumant, amb hivernades
a les valls a prop dels pobles i estius als
ports de muntanya. Aquest cicle ve determinat
pel ritme dels parts i la disponibilitat d’aliments
al llarg de l’any. La seva docilitat
també és molt preuada pels ramaders.
La
majoria dels vedells bruns són comercialitzats
sota la denominació de qualitat “Vedella
dels Pirineus Catalans” i de “Bruna
Ecològica del Centre Català
de Productes Agraris Ecològics”.
Sota aquesta denominació s’emparen
tots els vedells i vedelles de raça
Bruna dels Pirineus i altres races d’aptitud
càrnia, així com els seus encreuaments,
nascuts en l’àmbit de producció
que compren totes les comarques pirinenques
i prepirinenques catalanes.
Situació
Actual i Perspectives
|
Encara
que està classificada com a raça
de protecció especial, la vaca Bruna
constitueix el 80% dels bovins de carn de
Catalunya. A principis de la dècada
dels vuitanta es comencen a crear les primeres
associacions comarcals per a vetllar, fomentar
i millorar la raça, i el 25 d’octubre
de 1990 es federen en FEBRUPI. No obstant,
i amb la finalitat de poder dóna’ls-hi
l’assessorament tècnic pertinent,
i així poder endegar un Programa de
Millora Genètica, es signa, l’any
1989, un conveni de col•laboració
entre el DARP (Generalitat de Catalunya),
la Facultat de Veterinària de Barcelona
i les diferents Associacions. En l’actualitat,
els ramaders, a través de FEBRUPI,
porten a terme aquest programa, amb control
del pes al naixement, facilitat de part i
pes al deslletament, obtenint així
mateix, les corresponents avaluacions genètiques
dels seus animals.
|