La producció de cabrits de excel•lent qualitat és la principal activitat econòmica dels ramaders. L’edat límit de sacrifici és als dos mesos d’edat, amb uns pesos vius de 7 a 10 kg, adequant-se així a la demanda generalitzada del mercat de canals lleugeres i carn blanca i tendra. Al ser l’oferta bastant limitada, i la tendència de la població en franca regressió, l’obtenció d’una Denominació d’Origen i/o Marca de Qualitat, que comportés un valor econòmic afegit al producte, hauria d’ésser objectiu prioritari, i així, la pròpia qualitat del producte podria ajudar a la preservació de la raça. Un altre producte d’interès, d’elaboració artesana, antiga i molt tradicional en aquestes comarques, i que ha tornat a ressorgir en els darrers anys potenciant la gastronomia turística de qualitat, és l’anomenat “Crestó de Cabra Blanca”, plat escabetxat de mascle castrat de tres anys d’edat.

Tot i que la CBR és una població d'aptitud eminentment càrnia, podria ser de potencial interès la producció de formatges i productes manufacturats de la llet (quallades, formatge fresc, etc.). Les anàlisis genètiques realitzades pel que fa a les caseïnes de la llet —concretament la αs1-caseïna (CSN1S1)—, han indicat unes bones aptituds i qualitats tecnològiques per a l'obtenció de formatges (Vidilla et al., 2011). Aquesta bona potencialitat lletera ja havia estat constatada a nivell morfològic amb l'anàlisi de diversos índexs zoomètrics (Carné et al., 2007b).

El manteniment de l'ecosistema i la prevenció d'incendis, i com estampa turística i cultural per al cada vegada més emergent turisme rural —agroturisme—, són activitats que haurien de ser tingudes en compte per part de les administracions pertinents i que ajudarien a la seva pròpia conservació.

La situació actual és crítica i el futur, en principi, no massa esperançador. El més preocupant per al devenir de la raça és el reduït nombre de ramaders (12 a les zones d'origen el 2004) i l’elevada mitjana d’edat dels mateixos (53 anys), sense gairebé relleu generacional (el 80% sense relleu). La baixa rendibilitat que caracteritza aquestes explotacions, eminentment tradicionals i amb baixos nivells d’inversió, i el no gaire atractiu tipus de treball dificulta enormement la contractació de treballadors.

No obstant això, en l'última dècada i mitja, el nombre d'explotacions ha anat en augment en altres comarques no tradicionals, encara que no així el cens global, ja que, amb lleugeres oscil·lacions, s'ha estabilitzat al voltant dels 4.500-5.000 exemplars.