L’ovella Aranesa està estretament emparentada amb la seva veïna francesa Tarasconina (Tarasconnaise), pròpia dels Pirineus Centrals (Arièja i Pirenéus Auts), Garona Auta i Gèrs, havent tingut probablement els seus orígens més ancestrals en la raça Merina (hi ha referències escrites de mitjans de segle XV d’ovins Merinos que arribaven en transhumància als Pirineus).

Tarasconina i Aranesa tenen de ben cert un origen comú, però no obstant, el fet de que la Val d’Aran hagi sigut sempre una comarca exportadora de bestiar i no importadora, podria donar peu a suposar-la la forma original de la raça francesa, i no pas la seva derivada (no obstant això, s’hauria de comprovar amb marcadors genètics).

Avui dia encara, les influències mútues entre l’Aranesa i la Tarasconina segueixen essent freqüents: tant per l’assistència dels ramaders aranesos a les fires ariegeses (Sent Godenç, Tarascó,…) com per la barreja dels ramats a les pastures estivals d’alta muntanya de Cuma, Palas i Serra Lunga, on van ramaders de la Garona Auta.

La raça està circumscrita a la Val d’Aran, encara que amb un desequilibrat repartiment territorial. Les 64 explotacions que actualment hi ha a la vall es reparteixen els poc més de 1700 exemplars existents. El gruix dels ramats fenotípicament més purs, i també més grans, es troben en els pobles de Lés, Salardú i Bossòst. No obstant, la grandària mitjana dels ramats és molt baixa, al voltant dels 40 animals. La major part de les explotacions tenen de 11 a 30 reproductors, i únicament tres explotacions superen el centenar d’individus. La relació femelles/mascles és de 16,5 per ramat, essent la taxa de reposició anual de femelles entorn d’un 20%.