Actualment,
la producció de xais de tipus “ternasco”,
per al seu consum majoritari dins de la Vall,
amb uns pesos vius entre els 22 i 24 kg als
2,5-3 mesos d’edat, és la principal
activitat econòmica dels ramaders.
La preservació de les pastures de muntanya
i el manteniment de l’ecosistema de
la Vall, són altres activitats d’interès
que pot i ha d’aportar la raça.
No obstant, les motivacions de tipus cultural,
de patrimoni genètic i històric,
podrien ser l’argument fonamental que
revitalitzés, ja no el retorn a censos
d’èpoques passades, però
sí l’interès de la seva
conservació. Una vall, eminentment
turística, com és la Val d’Aran
es podria veure afavorida, en aquest sector,
per activitats lúdiques i culturals
aportades per la raça i pels seus gestors:
els pastors i ramaders. Pràctiques
folklòriques i culturals que en temps
passats es realitzaven en gran part dels Pirineus,
encara mantenen la seva vigència a
la Val d’Aran, com seria el cas de l’anomenada
“envalona”, xollada de
fantasia que realitzaven els pastors amb el
seu bestiar.
Situació
Actual i Perspectives
|
La
situació a la Val d’Aran de l’oví
en general, i d’aquesta raça
en particular, és crítica. En
menys de dos anys (període 2003-2004)
el cens oví ha passat de 4421 femelles
i 150 mascles, distribuïts en 84 explotacions,
a 2569 femelles i 92 mascles, distribuïts
en 64 explotacions, i de tots aquests únicament
es consideren com a representatius de la raça
un total de 1649 ovelles i 50 marrans. Els
encreuaments amb Xisqueta i Rasa Aragonesa,
i fins i tot amb races tan exòtiques
com la Suffolk i Berrichon, han estat freqüents.
La creació a principis de 2004 de l’associació
de la raça (ACORA) i la instauració
aquest mateix any d’un Programa de Conservació,
promogut i finançat pel DARP (Generalitat
de Catalunya) i el “Conselh Generau
d’Aran”, en col•laboració
amb la Facultat de Veterinària de Barcelona,
poden ser dos elements de vital importància
que ajudin a canviar el signe negatiu d’aquesta
tendència.
|