Salvans, l’any 1947, ja comentava que la bellesa de les someres catalanes no estava a la seva talla ni en les condicions morfològiques del seu cos, sinó en les qualitats biològiques del seu organisme i, d’una manera molt especial, en el seu temperament i el seu gran poder hereditari. Aquestes qualitats l’han dut a ser base de millora de diferents races europees i americanes. Els ases catalans no es deixen influenciar pas massa per la barreja o encreuament amb ases d’altres procedències; més bé imposa els seus caràcters i elimina ràpidament els que li haguessin pogut deixar els ases introduïts.

Es un animal típicament hipermetabòlic u oxidatiu; de temperament sanguini, vigorós, vital i fort, de orelles erectes, mirada viva i cap de port elevat, molt noble i de reacciones ràpides. La mirada és tan expressiva, que sols per ella, es podria diagnosticar a la raça catalana. De gran poder genèsic, amb la libido i l’instint sexual molt desenvolupats. Com anècdota curiosa podem comentar el fet de que, en un sol dia, un guarà cobrí un total de onze someres, parint totes i una d’elles, a més, amb bessonada. Tenen una certa facilitat a fer-se resaviats si no se’ls sotmet a una recría racional. No obstant, si no han sofert una deficient recría-doma, no n’hi ha ni un de sols que es resavii o que no sigui noble. Les seves qualitats es contraposen a les races d’hàbits metabòlics u ortostènics, és a dir, d’actituds dolces i indolents, que necessiten de vives excitacions per a que reaccionin.

És un bon animal de companyia, tant per a fer rutes com per donar vida a una casa de camp. En aquesta manté la vegetació controlada, doncs és un gran desbrossador, mantenint els esbarzers controlats i netejant el sotabosc prepirinenc, podant les alzines fins la seva alçada; a la vegada que, amb els seus brams, es comunica amb el propietari o el cuidant, saludant-lo pel matí i indicant-li les pautes dels seus àpats diaris.

No és un animal típicament corredor, però sí molt ben preparat per a la realització de treballs durs en temps i esforç. De tots es coneguda la seva habilitat per a caminar per terrenys pedregosos, rampes enlairades i camins difícils d’alta muntanya. Potser per això, una de les activitats més recents en que participen els ases catalans és en la cobrició d’eugues angleses per a l’obtenció de mules ràpides i resistents, amb les que s’organitzen llargues carreres de muntanya que cada vegada desperten més d’interès (Joan Gassó; comunicació personal).

Les fotografies de l'esquerra corresponen a mules catalanes.