Quant a referències escrites, a l’ase Català se’l coneix des de l’antiguitat. Algunes cites en texts romans, de Varró i Plini el Vell, ja pressuposen la seva existència i comercialització. Durant l’època romana la tribu que habitava la “Plana de Vic” (comarca d’Osona, Barcelona), important zona de criança d’ase Català, era coneguda amb el nom d’Ausetana. Encara avui, en alguns indrets, com per exemple l’Argentina, se’l coneix amb el nom de Raça Ausetana. No hem d’oblidar el gran interès que els romans mostraren per a l’hibridació de l’ase amb l’euga. No obstant, només es parla d’ases, i el topònim “catalana”, no apareix en document escrit fins l’any 938. Concretament en un pergamí dels Arxius de la Corona d’Aragó, datat el 26 de juliol, on es descriu la venda que realitza un matrimoni a l’abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (prop de Ripoll) d’una heretat o alodi situat en el poble de Castellar de N’Hug, pel preu de deu eugues de ventre i una mula catalana de gran alçada. Així mateix, i en aquests Arxius, també se cita amb data 18 d’octubre de l’any 955, la concessió que fa el Comte de Besalú (Comte Oliva) als habitants del poble de Tragurà, per a que en el seu terme no es pugui introduir altre bestiar del que els hi pertany, i que gaudin les burres guaraneres catalanes de les millors pastures. En documents del s.XII, com els Cartularis dels Monestirs de Poblet i Santes Creus (Tarragona), es relacionen compres o cessions de guarans i burres catalanes; i l’Ordre del Císter, que fundà ambdós monestirs, exigia als seus monjos almoiners que muntessin “mules catalanes de gran port i docilitat”. En aquella època, en el protocol d’entrada dels bisbes en les seves diòcesis també s’exigia una mula com a cavalcadura del prelat (Romagosa, 1959).

La cotització i criança d’ases i mules fou en augment durant l’Edat Mitjana, amb el consegüent decrement de la criança de cavalls. I per a posar fre a aquesta tendència, els Reis, anomenats Catòlics, a partir de 1494, publicaren diverses Reials Ordres, prohibint la cria mulatina a Espanya. Anteriorment, l’any 1462, Enric IV de Castella ja havia prohibit l’ús de guarans sobre eugues en els regnes d’Andalusia i en els pobles de Toledo fins a la ribera esquerra del Tajo. Les prohibicions reials contra la criança mular es varen anar succeint (Felip III 1598 a 1621; Carles IV 1789, etc.), amb multes i desterraments per als infractors, fins que, l’any 1834, per un Reial Decret de 17 de febrer d’enguany, s’aixequen enterament les restriccions per a l’encreuament d’eugues amb ases. No obstant, aquestes prohibicions no foren exclusives d’Espanya; Romagosa (1959) ens conta que a la comarca del Poitou, a la França de 1770, s’ordenà la castració total de tots els guarans i pollins menors d’un any.

Però a pesar de les prohibició de la criança mulatina la producció d’ases continuà, i amb ella les exportacions. Encara que, en diferents èpoques, també va estar prohibida l’exportació de guarans, en la creença de que era contraproduent per a la ramaderia nacional. La darrera Reial Ordre d’exportació es promulgà, pel Ministeri d’Hisenda durant el regnat d’Alfons XIII, el 27 de juliol de 1918, i fou vigent fins l’any 1922.