Les
tasques dutes a terme per l’AFRAC, durant
tots aquests anys, han estat molt importants
per a la recuperació de la raça.
Però no obstant, i degut als problemes
que comporta el maneig de poblacions petites,
respecte al control de la consanguinitat i
els seus efectes associats; depressió
consanguínia dels caràcters
quantitatius –sobretot aquells de l’àrea
reproductiva-, i disminució i pèrdua
de variabilitat genètica per la creixent
homozigositat, es feia totalment imprescindible
instaurar un Programa de Conservació
per al manteniment dels recursos genètics
d’aquesta raça. I així
fou com, l’any 1995, es materialitzà
aquest programa de Conservació i Millora,
promogut i finançat pel DARP (Generalitat
de Catalunya), en col•laboració
amb l’AFRAC i la Facultat de Veterinària
de Barcelona. El programa, i seguint les pautes
i recomanacions del Comitè d’Experts
de la FAO, s’estructurà en cinc
fases ben diferenciades, ordenades segons
la seva realització cronològica,
però íntimament relacionades
per al bon desenvolupament i consecució
dels objectius globals proposats (Jordana
i Folch, 1998):
1ª
Fase: Descripció general de la població
2ª Fase: Caracterització de la
raça
3ª Fase: Programa de Conservació
Genètica “in situ”
4ª Fase: Programa de Conservació
Genètica “ex situ”
5ª Fase: Programa de Millora Genètica
No
entrarem aquí a detallar els estudis
que s’han vingut realitzant en aquesta
població des de l’any 1995; únicament
citarem alguns treballs que el lector pot
revisar sobre: caracterització morfològica
(Jordana i Folch, 1996; Folch i Jordana, 1997),
caracterització de l’estructuració
genealògica i demogràfica (Folch
i Jordana, 1998; Gutiérrez i col.,
2005), caracterització hematològica
(Folch i col., 1997) i bioquímica clínica
(Jordana i col., 1998), i sobre caracterització
genètica (Jordana i col., 1999, 2001).
El conjunt d’aquests treballs va donar
lloc a una Tesi Doctoral sobre l’ase
Català (Folch, 1998).
Prèviament,
i en la primera meitat del s.XX, ja s’havien
realitzat en aquesta raça alguns estudis
sobre caracterització morfomètrica;
en concret, la informació recopilada
pel Sr. Corominas de la “Subcomisión
de Libros del Garañón de Vich”
durant el període 1929 a 1932, per
al recent creat Llibre Genealògic de
l’any 1929. En total es varen mesurar
164 animals (92 guarans i 72 someres) per
a 4 variables morfològiques: alçada
a la creu, perímetre toràcic,
perímetre del genoll i perímetre
de la canya. Un estudi més complet
fou el realitzat per Romagosa (1959), el qual,
durant el període 1954 a 1958 va prendre
mides de 375 exemplars (262 mascles i 113
femelles) per a 17 variables morfològiques:
8 troncals, 2 cefàliques, 6 de les
extremitats i el pes viu, utilitzant per això:
cinta hipomètrica, compàs d’Aparicio
i bàscula de pesades. No obstant, hem
de comentar que, Romagosa va realitzar les
mesures segons rang d’edats, pel que
realment tan sols es varen mesurar 192 guarans
i 73 femelles adultes, és a dir, majors
de tres anys. Més recentment, i en
l’estudi realitzat per Folch i Jordana
(1997), i per a un total de 26 variables morfomètriques
(13 troncals, 7 cefàliques i 6 de les
extremitats), es prengueren, durant l’any
1995, mesures a 69 individus adults (25 guarans
de 3 a 13 anys i 44 someres de 3 a 17 anys).
Les mesures es van prendre amb bastó
zoomètric, compàs de broques
i cinta mètrica. I encara que el nombre
de exemplars pogués semblar reduït,
considerem la mostra com molt representativa
de la població, ja que incloïa
la quasi totalitat d’ases catalans utilitzats
a l’època com a reproductors,
i a partir dels quals es va desenvolupar el
futur programa de Recuperació i Conservació
de la raça. La informació procedent
d’aquests individus (qualitativa i quantitativa)
fou la base per a la confecció de l’actual
estàndard morfològic de la raça,
tal com consta en el Llibre Genealògic
de la mateixa. No obstant, es disposa d’estudis
més recents realitzats sobre un major
nombre d’animals (35 guarans i 81 someres),
que no comentarem ja que els resultats són
molt semblants (García, E., dades no
publicades). La reglamentació del Llibre
Genealògic de la Raça Asinina
Catalana, implantat pel Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya,
es va publicar al DOGC, el dia 4 d’abril
de 2002. L’AFRAC és actualment
l’entitat col•laboradora que s’encarrega
de portar i gestionar l’esmentat Llibre.
En la següent Taula, es poden observar
els resultats comparatius de quatre mesures
morfològiques, preses a les diferents
èpoques que acabem de comentar.
Taula:
Taula comparativa de les mitjanes de quatre
mides morfològiques dels ases catalans,
preses en diferents èpoques del s.XX,
per diferents autors (els valors corresponents
a l’any 1959 corresponen a la moda
–valor més freqüentment
observat–)
Mesures
corporals |
|
1929
(M:92,
F:72) |
1959
(M:192,
F:73) |
1997
(M:25,
F:44) |
Alçada
a la creu |
mascles |
147,1 |
150,0 |
142,2 |
|
femelles |
144,0 |
144,0 |
136,3 |
Perímetre
toràcic |
mascles |
151,3 |
160,0 |
157,0 |
|
femelles |
150,9 |
148,0 |
154,7 |
Perímetre
del genoll |
mascles |
29,3 |
35,0 |
33,8 |
|
femelles |
28,9 |
32,0 |
29,0 |
Perímetre
de la canya |
mascles |
19,1 |
20,0 |
19,6 |
|
femelles |
16,8 |
17,0 |
17,9 |
Actualment
ens trobem de ple dins la tercera fase del
programa (conservació “in
situ”), havent-se iniciat així
mateix la quarta fase (conservació
“ex situ”) en el referent
a l’estudi, anàlisi i conservació
de material criogènic seminal. Els
estudis de conservació criogènica
s’estan duent a terme a la Unitat de
Reproducció de la Facultat de Veterinària
de Barcelona; estudis finançats a través
d’un projecte INIA. Els resultats de
crioconservació estan sent espectaculars
(Miró i col., 2003), el que ha fet
que s’incrementi l’interès
en començar a treballar, el més
ràpidament possible, en la conservació
d’embrions, amb l’objectiu últim
de crear un Banc Criogènic de Genomes
a la Facultat de Veterinària.
Respecte
a la conservació “in situ”,
o d’animals vius, els dos objectius
fonamentals proposats a curt i mig termini
són: a) evitar la disminució
i/o extinció del cens poblacional (mitjançant
el control de la consanguinitat) i b) frenar
les pèrdues de variabilitat genètica
de la raça (mitjançant l’anomenat
Índex de Conservació Genètica
–ICG-). Per això, i basant-nos
en la informació dels registres genealògics
(verificats mitjançant proves de paternitat
d’ADN), es confecciona la matriu de
parentius de tots els animals de la raça,
la qual ens guiarà per a programar
els aparellaments entre animals que minimitzin
l’increment de consanguinitat per generació.
De forma paral•lela, i per a mantenir
la màxima quantitat de diversitat genètica
possible, es calculen els ICG de tots els
individus. Amb això, es pretén
retenir a la població el màxim
rang d’al•lels de la població
fundadora. Per a maximitzar aquesta retenció
s’identifiquen aquells animals que millor
conservin la variabilitat genètica
ancestral, sent l’individu ideal aquell
que hagués rebut igual contribució
de tots els ancestres fundadors de la raça.
Per tant, i des del punt de vista de la conservació,
l’aparellament òptim entre un
guarà i una somera seria aquell que,
maximitzés l’índex de
conservació genètica (ICG) i
minimitzés la consanguinitat (F) d’un
hipotètic fill de la parella. De forma
pràctica, i com a recomanació
general per a la Raça Asinina Catalana,
i d’altres en perill d’extinció,
es deuria “...assegurar que tants
animals com fos possible, de ambdós
sexes, contribuïssin equitativament,
durant el major temps possible amb descendents
a la següent generació, i establir
un programa de aparellaments de consanguinitat
mínima, procurant que el major nombre
d’individus fundadors –tots idealment-
estiguin representats en cada generació,
per així evitar pèrdues importants
de variabilitat genètica”
(Folch i Jordana, 1998). Aquesta informació
s’està utilitzant per a recomanar
als criadors els aparellaments més
òptims entre els individus de la població.
De
forma similar al que s’ha fet en la
Raça Asinina Catalana, i amb l’objectiu
últim d’assentar les bases per
a la possible posada en marxa de futurs programes
de conservació i manteniment de recursos
genètics animals a les altres races
asinines espanyoles, es va dur a terme, durant
el període 1999-2001, un projecte d’investigació
finançat per la CICYT (AGF 98-0503)
del Ministeri d’Educació i Cultura,
titulat “Programa de conservació
i manteniment de recursos genètics
animals: caracterització i relacions
filogenètiques de les races asinines
espanyoles”. Aquests treballs han
donat lloc a una Tesi Doctoral sobre caracterització
i relacions filogenètiques (Aranguren,
2002), i altres dues en fase de finalització
sobre caracterització morfològica
i sobre caracterització cromosòmica
i citogenètica. Part d’aquestes
dues tesis, en fase de realització,
són les Tesines d’Investigació
sobre caracterització hematològica
i bioquímica clínica (García,
2000) i sobre caracterització citogenètica
(Alaoui, 2001), de les races asinines espanyoles,
essent varis els articles publicats fins el
moment en revistes internacionals d’impacte
(veure bibliografia).
|