ASE CATALÀ
ALTRES TEMES:
DE LA NECESSITAT, A LA INSTAURACIÓ D'UN PLA DE CONSERVACIÓ: ESTUDIS REALITZATS
         
         
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
DE LA NECESSITAT, A LA INSTAURACIÓ D'UN PLA DE CONSERVACIÓ: ESTUDIS REALITZATS

Les tasques dutes a terme per l’AFRAC, durant tots aquests anys, han estat molt importants per a la recuperació de la raça. Però no obstant, i degut als problemes que comporta el maneig de poblacions petites, respecte al control de la consanguinitat i els seus efectes associats; depressió consanguínia dels caràcters quantitatius –sobretot aquells de l’àrea reproductiva-, i disminució i pèrdua de variabilitat genètica per la creixent homozigositat, es feia totalment imprescindible instaurar un Programa de Conservació per al manteniment dels recursos genètics d’aquesta raça. I així fou com, l’any 1995, es materialitzà aquest programa de Conservació i Millora, promogut i finançat pel DARP (Generalitat de Catalunya), en col•laboració amb l’AFRAC i la Facultat de Veterinària de Barcelona. El programa, i seguint les pautes i recomanacions del Comitè d’Experts de la FAO, s’estructurà en cinc fases ben diferenciades, ordenades segons la seva realització cronològica, però íntimament relacionades per al bon desenvolupament i consecució dels objectius globals proposats (Jordana i Folch, 1998):

1ª Fase: Descripció general de la població
2ª Fase: Caracterització de la raça
3ª Fase: Programa de Conservació Genètica “in situ
4ª Fase: Programa de Conservació Genètica “ex situ
5ª Fase: Programa de Millora Genètica

No entrarem aquí a detallar els estudis que s’han vingut realitzant en aquesta població des de l’any 1995; únicament citarem alguns treballs que el lector pot revisar sobre: caracterització morfològica (Jordana i Folch, 1996; Folch i Jordana, 1997), caracterització de l’estructuració genealògica i demogràfica (Folch i Jordana, 1998; Gutiérrez i col., 2005), caracterització hematològica (Folch i col., 1997) i bioquímica clínica (Jordana i col., 1998), i sobre caracterització genètica (Jordana i col., 1999, 2001). El conjunt d’aquests treballs va donar lloc a una Tesi Doctoral sobre l’ase Català (Folch, 1998).

Prèviament, i en la primera meitat del s.XX, ja s’havien realitzat en aquesta raça alguns estudis sobre caracterització morfomètrica; en concret, la informació recopilada pel Sr. Corominas de la “Subcomisión de Libros del Garañón de Vich” durant el període 1929 a 1932, per al recent creat Llibre Genealògic de l’any 1929. En total es varen mesurar 164 animals (92 guarans i 72 someres) per a 4 variables morfològiques: alçada a la creu, perímetre toràcic, perímetre del genoll i perímetre de la canya. Un estudi més complet fou el realitzat per Romagosa (1959), el qual, durant el període 1954 a 1958 va prendre mides de 375 exemplars (262 mascles i 113 femelles) per a 17 variables morfològiques: 8 troncals, 2 cefàliques, 6 de les extremitats i el pes viu, utilitzant per això: cinta hipomètrica, compàs d’Aparicio i bàscula de pesades. No obstant, hem de comentar que, Romagosa va realitzar les mesures segons rang d’edats, pel que realment tan sols es varen mesurar 192 guarans i 73 femelles adultes, és a dir, majors de tres anys. Més recentment, i en l’estudi realitzat per Folch i Jordana (1997), i per a un total de 26 variables morfomètriques (13 troncals, 7 cefàliques i 6 de les extremitats), es prengueren, durant l’any 1995, mesures a 69 individus adults (25 guarans de 3 a 13 anys i 44 someres de 3 a 17 anys). Les mesures es van prendre amb bastó zoomètric, compàs de broques i cinta mètrica. I encara que el nombre de exemplars pogués semblar reduït, considerem la mostra com molt representativa de la població, ja que incloïa la quasi totalitat d’ases catalans utilitzats a l’època com a reproductors, i a partir dels quals es va desenvolupar el futur programa de Recuperació i Conservació de la raça. La informació procedent d’aquests individus (qualitativa i quantitativa) fou la base per a la confecció de l’actual estàndard morfològic de la raça, tal com consta en el Llibre Genealògic de la mateixa. No obstant, es disposa d’estudis més recents realitzats sobre un major nombre d’animals (35 guarans i 81 someres), que no comentarem ja que els resultats són molt semblants (García, E., dades no publicades). La reglamentació del Llibre Genealògic de la Raça Asinina Catalana, implantat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, es va publicar al DOGC, el dia 4 d’abril de 2002. L’AFRAC és actualment l’entitat col•laboradora que s’encarrega de portar i gestionar l’esmentat Llibre. En la següent Taula, es poden observar els resultats comparatius de quatre mesures morfològiques, preses a les diferents èpoques que acabem de comentar.

Taula: Taula comparativa de les mitjanes de quatre mides morfològiques dels ases catalans, preses en diferents èpoques del s.XX, per diferents autors (els valors corresponents a l’any 1959 corresponen a la moda –valor més freqüentment observat–)

Mesures corporals  
1929
(M:92, F:72)
1959
(M:192, F:73)
1997
(M:25, F:44)
Alçada a la creu mascles
147,1
150,0
142,2
  femelles
144,0
144,0
136,3
Perímetre toràcic mascles
151,3
160,0
157,0
  femelles
150,9
148,0
154,7
Perímetre del genoll mascles
29,3
35,0
33,8
  femelles
28,9
32,0
29,0
Perímetre de la canya mascles
19,1
20,0
19,6
  femelles
16,8
17,0
17,9

Actualment ens trobem de ple dins la tercera fase del programa (conservació “in situ”), havent-se iniciat així mateix la quarta fase (conservació “ex situ”) en el referent a l’estudi, anàlisi i conservació de material criogènic seminal. Els estudis de conservació criogènica s’estan duent a terme a la Unitat de Reproducció de la Facultat de Veterinària de Barcelona; estudis finançats a través d’un projecte INIA. Els resultats de crioconservació estan sent espectaculars (Miró i col., 2003), el que ha fet que s’incrementi l’interès en començar a treballar, el més ràpidament possible, en la conservació d’embrions, amb l’objectiu últim de crear un Banc Criogènic de Genomes a la Facultat de Veterinària.

Respecte a la conservació “in situ”, o d’animals vius, els dos objectius fonamentals proposats a curt i mig termini són: a) evitar la disminució i/o extinció del cens poblacional (mitjançant el control de la consanguinitat) i b) frenar les pèrdues de variabilitat genètica de la raça (mitjançant l’anomenat Índex de Conservació Genètica –ICG-). Per això, i basant-nos en la informació dels registres genealògics (verificats mitjançant proves de paternitat d’ADN), es confecciona la matriu de parentius de tots els animals de la raça, la qual ens guiarà per a programar els aparellaments entre animals que minimitzin l’increment de consanguinitat per generació. De forma paral•lela, i per a mantenir la màxima quantitat de diversitat genètica possible, es calculen els ICG de tots els individus. Amb això, es pretén retenir a la població el màxim rang d’al•lels de la població fundadora. Per a maximitzar aquesta retenció s’identifiquen aquells animals que millor conservin la variabilitat genètica ancestral, sent l’individu ideal aquell que hagués rebut igual contribució de tots els ancestres fundadors de la raça. Per tant, i des del punt de vista de la conservació, l’aparellament òptim entre un guarà i una somera seria aquell que, maximitzés l’índex de conservació genètica (ICG) i minimitzés la consanguinitat (F) d’un hipotètic fill de la parella. De forma pràctica, i com a recomanació general per a la Raça Asinina Catalana, i d’altres en perill d’extinció, es deuria “...assegurar que tants animals com fos possible, de ambdós sexes, contribuïssin equitativament, durant el major temps possible amb descendents a la següent generació, i establir un programa de aparellaments de consanguinitat mínima, procurant que el major nombre d’individus fundadors –tots idealment- estiguin representats en cada generació, per així evitar pèrdues importants de variabilitat genètica” (Folch i Jordana, 1998). Aquesta informació s’està utilitzant per a recomanar als criadors els aparellaments més òptims entre els individus de la població.

De forma similar al que s’ha fet en la Raça Asinina Catalana, i amb l’objectiu últim d’assentar les bases per a la possible posada en marxa de futurs programes de conservació i manteniment de recursos genètics animals a les altres races asinines espanyoles, es va dur a terme, durant el període 1999-2001, un projecte d’investigació finançat per la CICYT (AGF 98-0503) del Ministeri d’Educació i Cultura, titulat “Programa de conservació i manteniment de recursos genètics animals: caracterització i relacions filogenètiques de les races asinines espanyoles”. Aquests treballs han donat lloc a una Tesi Doctoral sobre caracterització i relacions filogenètiques (Aranguren, 2002), i altres dues en fase de finalització sobre caracterització morfològica i sobre caracterització cromosòmica i citogenètica. Part d’aquestes dues tesis, en fase de realització, són les Tesines d’Investigació sobre caracterització hematològica i bioquímica clínica (García, 2000) i sobre caracterització citogenètica (Alaoui, 2001), de les races asinines espanyoles, essent varis els articles publicats fins el moment en revistes internacionals d’impacte (veure bibliografia).

 

 
Inici pàgina
Pàgina inicial Temes

 

 
     
 
Darrera actualització: agost 2005