Encara que es tracta d’un animal molt rústic, que aprofita de forma molt satisfactòria els recursos vegetals marginals, -no devem oblidar que una de les possibles utilitats econòmiques podria ser com a element netejador de sotobosc, amb la consegüent prevenció, entre altres coses, de possibles incendis forestals-, una bona alimentació, al menys durant tota la recria, és fonamental per a que pugui plasmar tot el potencial genètic que porta dins. Per més bona genealogia que tingui, sinó se l’alimenta de forma adequada –ni en defecte ni en excés, ans de forma equilibrada-, mai arribarà a ser un bon exemplar.

Una dieta, sobre la base de cereals, fenc d’alfals, faves, trepadella i algun que altre component variat, que aconsegueixi una alimentació nutritiva i rica durant la recria, farà que desenvolupi de forma òptima el sistema ossi, les masses musculars i uns equilibrats dipòsits de greix subcutani, que aconseguiran desenvolupar al màxim el pollí, fins a transformar-lo en un bon guarà o en una esplèndida somera. Els pollins mal alimentats queden petits de talla, i en l’argot català de recriadors se’ls coneix com “pollins ofegats de petits”. Una bona alimentació, al menys en les primeres fases de la vida, és, com tothom sap, de vital importància per a qualsevol espècie.

A l’edat adulta l’alimentació és molt simple, sent suficient una certa quantitat de gra de civada pel matí i palla de cereals a discreció, així com, una bola de sal gema a lliure disposició. Si a més es disposar d’un espai on puguin pasturar, la seva alimentació queda molt enriquida. L’únic aspecte en que l’ase és molt exigent és en la qualitat de l’aigua, que ha de ser sempre molt neta i fresca. Lògicament, en l’alimentació dels adults i en quant als suplements alimentaris, s’han d’atendre les diferents necessitats nutritives segons les seves etapes vitals (gestació, lactància, reproducció, etc.) o de treball.