Els productes d’interès que pot aportar aquesta raça són: els seus propis individus i les seves pròpies utilitats. A nivell mundial, i entre els criadors i associacions d’ases i mules i amants de l’espècie en general, la Raça Asinina Catalana és ben coneguda. No en va ha contribuït a la formació i millora de moltes d’elles. Els híbrids mulars, que amb base catalana es produeixen, són molt reconeguts i gaudeixen de gran prestigi en qualsevol part del món. I l’altre punt d’interès són llurs utilitats. Aquestes han anat evolucionant, de forma accelerada, en les darreres dècades, passant els objectius de tipus econòmic-productiu a un segon terme, i guanyant enters els de tipus lúdic, pedagògics i de recolzament turístic. Les raons o motivacions lúdiques, d’animal de companyia i de jocs, d’element pedagògic i de reinserció social en certs centres, de transport turístic i excursionista, d’element netejador de sotobosc i d’estampa turística –perquè no- en municipis i pobles turístics, o únicament de patrimoni cultural, està mobilitzant i canviant, cada cop més, el perfil i els interessos dels nous propietaris. Per tant, es fa indispensable donar a conèixer al gran públic l’existència i la situació de la raça, ja que seran ells, de forma majoritària en el futur, els principals valedors de la mateixa.

Encara que la raça continua estant catalogada com “en perill d’extinció”, la tendència i perspectives futures de la mateixa són altament optimistes. Dos fets fonamentals han contribuït a això. En primer lloc el naixement de l’associació AFRAC, allà per l’any 1978, la tasca desinteressada de la qual, per a la recuperació, gestió i foment dels ases catalans, ha estat totalment encomiable. I en segon lloc, la instauració, a partir de l’any 1995, d’un Programa de Conservació, promogut i finançat pel DARP (Generalitat de Catalunya), en col•laboració amb l’AFRAC i la Facultat de Veterinària de Barcelona. A finals de l’any 1995, únicament eren 98 els exemplars vius inscrits a l’AFRAC, havent passat en l’actualitat a un cens total de 879 animals (desembre de 2017); és a dir, en les dues darreres dècadas s’ha multiplicat per nou el cens controlat dels mateixos. Les tasques de divulgació de la raça han sigut força importants en els darrers anys, i ha comportat un fort augment de la demanda per a la criança i tinença d’aquests animals.